L'Ajuntament de Figueres està executant les obres de reurbanització de la zona que dona accés a l'estació ferroviària de la ciutat. Durant els treballs, s'han detectat les restes de l'antic refugi antiaeri de la Guerra Civil. Aquesta constatació la va comunicar l'historiador David García Algilaga, autor de la publicació Ales Negres i Xampinyons (Gorbs, 2015), a l'Ajuntament. Es dona la circumstància que un operari de la construcció, mentre conduïa la retroexcavadora, la setmana passada, va descobrir una part de l'estructura d'aquest refugi sense saber de què es tractava.
Davant la troballa, aquest dilluns, 22 d'octubre, els responsables de l'obra s'han reunit amb l'arquitecte, tècnics municipals, l'arqueòloga Anna Maria Puig i García Algilaga per revisar in situ l'estructura i confirmar que es tracta del refugi de la guerra.
A partir d'ara, els tècnics municipals hauran de valorar quins són els següents passos a seguir pel que fa a la troballa històrica i les obres de reurbanització que s'estaven duent a terme. Sigui com sigui la intervenció que es faci a la zona, tindrà supervisió arqueològica. Fonts municipals concreten que estudiaran com fer compatible l'obra amb la prospecció arqueològica.
De fet, a hores d'ara, el perímetre del refugi està delimitat en superfície perquè les obres no puguin malmetre cap estructura.
El refugi s'ha inspeccionat i es confirma la hipòtesi de l'historiador: fa uns setze metres i mig de llarg i uns dos metres d'amplada amb dues entrades situades a punta i punta de la nau -l'escala de l'entrada nord apunta cap a la plaça de l'Estació perpendicularment i la de la banda sud paral·lela a la façana de l'estació.
García Algilaga va acotar la situació del refugi fa justament un any en un article publicat al Setmanari de l'Alt Empordà on també detallava que aquest refugi hauria estat l'escenari que Àlvar d'Orriols relatava a Les Fogueres del Pertús i «situava el catastròfic episodi que esdevingué quan la gent que buscava protecció en el refugi, enmig d'un dels bombardeigs del 1939, va taponar l'entrada, va caure escales avall i el pànic personalitzat passà per sobre d'ells».
L'historiador conjectura que aquest refugi correspondria a un plànol de la Junta Local de Defensa Passiva, que està conservat a l'Arxiu Bernils Mach, i considera que s'hauria de recuperar «com es va fer amb el de la plaça del Gra» ja que qualifica la troballa «d'espectacular». A hores d'ara, la sala principal està plena de terra i s'ha pogut mesurar amb certa exactitud perquè una llosa de formigó protegeix l'estructura.
