Tot repassant per via telemàtica la premsa diària, em trobo amb la publicació al digital El Confidencial les declaracions concedides per aquell inefable exalcalde figuerenc que, com he dit un munt de vegades, va ser rescatat a l'estil del profeta Elíes per un carro de foc amb forma de decret generalici i deixà la seva herència política a l'actual Majoress. Malgrat estar acostumat a les metàfores, als eufemismes, a les amfibologies i a la seva constant pràctica de la fal·làcia del punt mitjà (la mentida aquella segons la qual la virtut es troba equidistant entre les postures extremes que moltes vegades pot acabar en un pilatià rentat de mans), totes elles practicades per aquest mestre de l'oratoria, les d'avui m'han deixat preocupat.
Sí, sobretot per tres respostes: Una quan a la pregunta «la forquilla de joves veinteañeros compromesos amb la independència és molt més gran que fa 10 o 20 anys» respon que és degut a que «el Govern d'Espanya ha comès molts errors en els darrers anys i ha estat una fàbrica d'independentistes», però quan el periodista li repregunta que si s'assumeix això com a cert «és igual de cert que els mitjans catalans, sigui TV3, Catalunya Ràdio o RAC1, també han estat una fàbrica d'independentistes?» Respon: «Home... (somriu) Hi ha coses que no em puc permetre respondre». La segona quan li diu l'entrevistador «però això de catalans bons i dolents que s'ha tret de la màniga l'independentisme, no em consta que el constitucionalisme, amb totes les tares que vostè vulgui, hagi posat aquestes etiquetes» i respon «No em correspon jutjar això ni m'ho puc permetre en aquest moment».
I per finalitzar, quan el periodista li recorda quan va dir «a Catalunya no hi havia presos polítics sinó polítics presos», li respon que «jo ja ni em permeto dir-ho perquè ni podria sortir al carrer». Vaja, que en conjunt i per resumir, una mena de pasa palabra. Si un home de l'experiència política i dels recursos retòrics com els dels que n'ha fet gala Vila es veu obligat a, per les raons que addueix, respondre amb un no sap/no contesta, fent un paral·lelisme amb altres que a boca plena va fer l'altre exalcalde gironí també rescatat, la democràcia catalana és de molt baixa qualitat. I potser caldria cridar a plena veu: «Europa, wake up!»
