L'Ajuntament de Castelló d'Empúries ha rebut el fons patrimonial de Nin Pous en un conveni amb la castellonina Maria Comas i família complint la voluntat de Joan Grabulosa, el darrer propietari de l'immoble on es trobava dipositada la documentació. Hi ha des d'una Bíblia de 1758 a exlibris o cartes amb Josep Carner.

Des de principi de l'any 2018 l'arxiu municipal ha estat treballant en les tasques de recuperació, de neteja i descripció del conjunt documental Nin Pous, que es trobava en unes golfes de la casa situada al carrer Carbonar.

Havia estat habitada des del darrer quart del segle XIX per la família Nin Pous. Aquesta família estava formada per Joaquim Nin Mallofré (1845-1929), natural de Santa Oliva (Baix Penedès), i Dolors Pous Lagrifa (?-1932), natural del Boló (França).

La parella es va casar a Castelló el 1871 i va tenir cinc filles. Joaquim Nin era mecànic i formava societat amb altres persones per al lloguer d'una maquinària de batre. Es creu que va arribar a col·laborar en les tasques d'industrialització del molí fariner, el sistema de maquinària que es pot veure a la Farinera.

El fons està format per patrimonis que s'anaren agrupant des del XIX. Es conserva documentació dels metges Josep Monrós (1842- 1898) i Albert Pagès Garrigoles (?-1938), aquest últim casat amb Joana Nin; del mestre Martirià Turró Roura (1890-1963), que estigué casat amb Carme Nin, així com documentació de Joan Grabulosa, el darrer propietari de la casa Nin Pous. També s'ha conservat documentació epistolar d'una filla de la família Nin, Maria de la Caritat (1878-1948) que fou canongessa del convent d'Agustinianes de Peralada.

Hi ha documentació personal i professional, de la qual en destaquem la correspondència de Joana Nin amb Josep Carner, registres escolars del mestre Turró (1946-1949), balanços i dietaris del lloguer de la màquina de batre, una col·lecció hemerogràfica de 32 títols diferents i un total de 2.148 revistes (1791-1986), 78 impresos (1905-1971), 111 unitats fotogràfiques amb 182 fotografies (1860-1971) i 466 volums de la biblioteca patrimonial (1622-1985). S'han preservat diferents exlibris que permeten conèixer la propietat del llibre i les vicissituds que ha passat. Els volums més antics són de medicina i en destaca un de 1622, a més d'una Bíblia impresa a Venècia el 1758.