Piula el «compromès per Figueres» (a mi aquestes definicions tan ostentoses, la del PDECat també, sempre m'han cridat l'atenció perquè, llegides a sensu contrario, denoten una voluntat excloent, de supremacisme que es diu ara), el regidor Òscar Vergés a les seves pàgines de Twitter, després d'oposar-se a la renúncia municipal de la Secretaria General del Departament d'Empresa i Coneixement, que «si algú creu que la recepta per salvar Figueres era que plegués l'alcaldessa Marta Felip, i que ho fes avui, és un il·lús».
Els polítics, o els aficionats que exerceixen com els anteriors, moltes vegades s'obliden d'aquell principi que diu que ets amo dels teus silencis i esclau de les teves paraules o d'aquella metàfora popular castellana que ens recorda que por la boca muere el pez perquè, si analitzem aquesta copulativa declaració, malgrat l'intent d'aclariment de la segona part, la primera és clarament contradictòria amb el reclam que en els darrers mesos (o inclús d'ençà que va sortir del pacte-no pacte de govern o de col·laboració externa, que mai he sabut que va ser) ha estat fent, acompanyat de la resta dels quinze més opositors, a favor de la substitució de la primera primum inter pares que ha tingut la ciutat.
I no només es pot donar aquesta referència declarativa relacionada amb l'oposició de l'oposició (empro intencionadament la redundància) a l'intent de renúncia, que n'hi ha més de contradictòries, amb l'exigència durant mesos vindicada perquè abandonés l'alcaldia, però aquesta, per la seva adjectivació i, a més, dirigida a l'electorat, m'ha semblat la més significativa de l'enrabiada que alguns no han sabut dissimular.
Sí, no ens enganyem: al marge de les raons polítiques que cadascú pugui manifestar, deixant de banda les desavinences i discussions que hagi tingut, crec que els fets de dilluns passat han constituït el clar exemple d'una voluntat de venjança i humiliació personal que cap favor li fa a la vida política figuerenca.
Vaig trobar a faltar cortesia formal o, al cap i a la fi, l'aplicació de la màxima que ens aconsella que a enemigo que huye puente de plata. L'esquerra al complet (ERC, PSC, CUP i CxF), 10 vots, a manca d'un per a la majoria que li permetria tenir l'alcaldia, va votar unida. I Rey Don Sancho, Rey Don Sancho no digas que no te aviso... també es comentava pels passadissos que estava a la recerca d'un nou Miguel Maura. Ganes d'embolicar?
