L'Alt Empordà disposa d'un patrimoni romànic molt ric. De pintures murals, però, no se'n conserven tantes. Unes de destacades són les de l'església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga que ara són objecte d'una restauració que s'allargarà fins a finals d´any.

Les pintures murals romàniques de l'absis de l'església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga, dels segles XII-XIII, estan essent objecte d'una neteja, conservació i restauració. Els treballs, que realitza l'empresa 4 Restaura des de fa dues setmanes, permetran que les pintures recuperin la seva esplendor originària i les diferenciaran de les pintures que van tractar-se, i fins i tot «reinterpretar-se», a la part perifèrica de l´absis, en una restauració anterior, el 1946. Ambdues seran restaurades i la voluntat de l'Ajuntament de Peralada és instal·lar uns plafons per orientar els visitants que copsin les diferències.

La primera fase dels treballs afecta la part central de les pintures, fetes al fresc i que mai havien estat tractades, en les quals es representen escenes de la vida de Jesús: l´entrada a Jerusalem, el Sant Sopar i el lavatori.

La restauradora Imma Brull explica que, abans de treballar in situ, s´ha fet un estudi dels frescos comparant-lo amb un altre realitzat l'any 2001, cosa que ha servit per captar com havien evolucionat. «Normalment solen haver-hi moltes patologies: des de bombaments, que són separacions d´estrats de capes pictòriques envers el suport mur o entre les mateixes capes; esquerdes, fissures, llacunes, repintats, i tot això és el que has d´eliminar, conservar i consolidar abans de fer res», explica Rull. A això s´afegeixen entrades d´aigua que han deixat regalims i pèrdues de capes pictòriques.

La intervenció del 1946 es devia fer perquè algunes figures devien estar malmeses o, fins i tot, devien haver desaparegut. Els autors imitaren, segurament, pintures d´altres temples. Rull explica que «van fer servir una altra tècnica, estuc de guix amb un tremp que deixa uns colors més apagats i compactes», però el resultat «és bo, fet amb bona intenció» tot i que «és un fals històric».

En les fases següents es treballarà amb la resta de pintures: el Pantocràtor amb els tetramorfs -l´àngel i el lleó; Crist i el bou i l´àliga- i els dos serafins. També les sanefes inferiors, una part de les quals són originals romàniques i la resta, la més inferior, és una reinterpretació del 1946.

Fer aquests treballs ha estat «un cúmul de casualitats», reconeix la regidora de Patrimoni i de Vilanova de la Muga, Lourdes Carreras. L´Ajuntament va acollir-se a les ajudes de Béns Mobles de la Generalitat, entitat que està fent un seguiment del procés, i va aconseguir subscriure un conveni amb el Bisbat de Girona, propietari del temple. El finançament arriba a tres bandes: un 60 per cent entre el Bisbat i l´Ajuntament i la resta per part de la Generalitat.

Ajudar a visibilitzar i explicar «in situ» les pintures murals

Per un poble, disposar d'un patrimoni com aquestes pintures murals és un tresor. Un tresor que, des de l'Ajuntament, hi ha la voluntat de potenciar a curt termini. En aquests moments, qui vol admirar les pintures té l'opció de visitar l'església els dissabtes a la tarda, quan es fa l'ofici. De fet, durant les obres, l'ofici se segueix fent sense problemes.

També es poden apuntar a alguna de les visites concertades que es fan des del Centre de Turisme Cultural Sant Domènec o sol·licitar la clau que disposen dos veïns del poble per facilitar-ne l´accés. La idea ara és potenciar-lo i una de les maneres que està estudiant l´Ajuntament és la possibilitat d´instal·lar una porta de vidre que permeti la visibilització de les pintures, alhora que s'il·luminaran i es retolaran. «Aquestes obres desperten interès, és cert, i els veïns de Vilanova se les estimen molt», diu la regidora, Lourdes Carreras.