Els nius de vespa asiàtica estan a aquesta època de l'any en plena activitat. Són els secundaris, els més grans, a l'interior dels quals hi ha les reines que aviat marxaran per hivernar soles.

A la primavera, cada una d'elles treballarà per a un nou niu. És per això que la retirada és ara una prioritat. A l'Alt i el Baix Empordà s'ha inclòs dins el servei de control de plagues urbanes. En les darreres setmanes se n´han trobat a tocar la font d´una escola de Castelló d´Empúries, en horts de la comarca, a Begur o al voladlís d´una casa a Pals. Si és possible, els nius es dissecionaran per estudiar el comportament de les vespes.

Les reines fan un primer niu primari a la primavera més petit i les obreres el secundari. L'elaboren habitualment a més de dotze metres i anirà creixent fins a tenir unes dimensions importants.

La pèrdua de fulles dels abres ajuda a la tardor a fer-los visibles. Això, i sobretot perquès és ara quan les reines estan al seu interior, es considera el moment més important de l´any per retirar-los i anar reduint la població que en sis anys s´ha anat multiplicant.

De tres a 289 nius

El primer niu de l´espècie invasora procedent del sud-est asiàtic es va trobar el 2012 a l´Alt Empordà. El 2013 se´n van trobar tres i l´any passat ja van ser 289 a tot Catalunya, 237 dels quals a les comarques gironines. Són les dades facilitades pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, aquesta setmana en una resposta al Parlament sobre les mesures que s´adopten per minimitzar els efectes de la vespa asiàtica sobre l´apicultura i la biodiversitat.

A les comarques gironines, els nius trobats el 2017 van ser: Gar­rotxa (77), La Selva (49), Ripollès (1), El Pla de l'Estany (40), Gironès (40), Baix Empordà (16) i Alt Empordà (14).

A aquesta darreres dues comarques s'ha començat a controlar com una plaga urbana. El biòleg Eduard Marquès, responsable de la Unitat de Control de Plagues Urbanes del Servei de Control de Mosquits, ha explicat que «l'any passat, veient l'evolució d'aquesta espècie invasora i havent trobat els primers nius a Roses i Empuriabrava vam decidir preparar-nos per saber com actuar i què fer».

La retirada dels nius de vespa asiàtica s´ha inclòs al control de plagues en poblacions com Figueres, Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, l'Armentera, Pals o Begur. El Servei a la Badia i el Baix Ter té conveni amb disset ajuntaments.

La Generalitat fa un control de l'espècie i demana que s'avisi al 112 quan se´n trobin, però la retirada va a càrrec de les administracions locals o particulars.

El control és necessari per anar reduint la població i per evitar picades a la població.

La vespa asiàtica no és agressiva, diu Marquès, però si se sent amenaçada pot atacar. Es recomana estar a una distància d'almenys cinc metres. Si els nius estan a molta alçada, que és el més habitual, no solen donar problemes. Si són baixos o estan en zones urbanes, en canvi, poden representar un perill.

Marquès constata, per exemple, que ho són per «als qui es dediquen als desbrossaments de marges perquè quan s'´apropen, només amb la vibració les posen en alerta i pots rebre un atac massiu». També poden representar un perill si passeges pel bosc i topes amb el niu sense veure'l.

Nius en centres escolars

En zona urbana és imprescindible retirar-los. Un dels primers dins d'una població de les comarques gironines es va localitzar l´any passat a tocar l´institut Alexandre Deulofeu de Figueres, en una escullera de roca, entre les roques.

Fa dues setmanes n'han hagut de retirar un del pati de l'escola de Castelló d'Empúries.

El niu es trobava a l'arbre de l'escola, a tocar de la font on els nens veuen aigua.

El voladís d'una casa situada prop d´un bosc a Pals, o un niu entre dues barraques en un hort de Castelló d´Empúries formen part de les darreres localitzacions de nius a l´Alt i el Baix Empordà. Segons Marquès, el ritme és d´un aproximadament a la setmana.

Per congelació o insecticida

I com es retiren? Si el niu és alt l'embolcallen amb una bossa de plàstic, serren la branca on es troba i el retiren sencer. Posteriorment l´introdueixen en un congelador on moriran per congelació. És el mètode preferible perquè s'estalvien el risc de contaminar l'entorn.

Si no és viable, explica Marquès, «punxem amb una nansa llarga amb un fibló que forada el niu on s'introdueix l'insecticida». En quaranta vuit hores les vespes moren i el niu es retira sense cap risc. La retirada sencera permet estudiar com es desenvolupa l´espècie. El niu trobat al pati de l´escola de Castelló es va disseccionar. Contenia 150 vespes adultes i la seva capacitat de producció era de vora el miler d´exemplars.

A la tardor cada reina produeix unes 500 vespes reina, una part moriran i la resta fundaran noves colònies l'any següent.

En unes setmanes abandonaran el niu i buscaran forats per passar l'hivern. Els nius com els que ara s´estan retirant l'abandonaran i després d´hivernar laes reines de manera separada jo no hi tornaran. La feina es concentrarà en aquestes setmanes «perquè si deixem passar la dispersió de les reines», ja no servirà de res retirar el niu.a