No sé, no sé, estic fet un embolic, ja no sé si el flamant nou alcalde va dir «digo» i ara diu «Diego» perquè algú li ha fet una crida a l'ordre, atès que m'havia semblat llegir que, en un primer moment, havia considerat que els problemes d'ordre nacional (entès l'àmbit geogràfic i polític segons la nomenclatura nacionalista) no havien de ser inconvenients per a una entesa municipal i que tothom pogués participar en el Fuenteovejuna que estava disposat a organitzar per intentar sortir de l'atzucac en el qual es troba immers la daliniana per surrealista, contradictòria i Penèlope Figueres, i ara m'assabento que no, que no vol comptar amb la participació directa i sí, en canvi, només obedient als seus plantejaments del PSC, de Ciudadanos i del PP (set regidors, 31 % dels vots), als quals no invita a participar en un govern de concentració fins que les pròximes eleccions municipals determinin qui i com governarà la ciutat. Al bloc nacional secessionista (ningú s'ha d'ofendre, les coses pel seu nom) es limita Masquef a convidar en la direcció dels assumptes municipals, i segons sembla, ho fa, desmentint-se de les primeres declaracions o traient-me del meu error, per motius d'índole nacional (entès l'àmbit geogràfic i polític segons la nomenclatura nacionalista), amb el que, a parer meu de turista accidental, passa a crear una perillosa i maniquea divisió entre ciutadans bons i dolents, que no és que aparti de la transversalitat que dona la victòria, sinó que traça línies vermelles que en res afavoreixen l'entesa. Fa anys, no recordo quin va ser el partit que ho receptava, deia quelcom així en la seva propaganda electoral: «La construcció del país comença al teu poble». Doncs bé, si en el nostre poble, allà on ens creuem cada dia, ens coneixem i parlem, encara que de vegades discrepem, en el nostre poble, on compartim serveis, obligacions i il·lusions alhora que patim desencisos, no som capaços, alliberant-nos dels nostres lligams partidistes, d'assolir una entesa per establir, com a mínim, un espai físic de convivència, col·laboració, participació i responsabilitat, malaguanyats! Si tot això es confirma en aquests termes, en l'autoretrat del qual els parlava fa uns dies, alguns ja tindran un marc d'honor perquè, des de l'oposició estant, també hi ha qui es nega a ajuntar les mans.
