Ha calgut molta conscienciació i pedagogia per demostrar que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen capacitats, gustos, somnis, il·lusions i necessitats igual com tothom. La Fundació Privada Altem ha treballat amb fermesa per normalitzar les vides d'un col·lectiu que històricament havia resultat afectat per la discriminació social. L'entitat ha aconseguit la integració plena en el mercat laboral i social dels seus usuaris, i la idea és seguir avançant en la mateixa línia, obrint la porta a nous col·lectius i noves necessitats, segons asseguren la directora-gerent del centre, Isabel Artigas, i el president de la fundació, Manuel Toro.

Ara que es compleix mig segle de la creació de l'entitat, un dels objectius principals és materialitzar un projecte esperonador perquè persones amb un alt grau de discapacitat intel·lectual disposin d'uns habitatges unifamiliars adaptats a la seva mida. «És un projecte únic», anuncia Isabel Artigas, i l'afirmació respon a les característiques del disseny d'aquest nou espai residencial, que s'ubica en el solar de Figueres on antigament hi havia hagut la llar d'infants Ramon Reig. «Són xalets amb jardí individual, distribuïts en set unitats familiars», anota la directora del centre.

Tant ella com Manuel Toro veuen en l'horitzó d'uns tres anys la posada en marxa d'aquests habitatges, que substituiran la residència de profunds Les Acàcies, del Far d'Empordà. Fer-ho possible, però, no només requereix els tràmits burocràtics pendents, com la cessió d'un terreny per part de l'Ajuntament de Figueres i l'aprovació definitiva del projecte. Allò realment important, tal com remarquen Isabel Artigas i Manuel Toro, és el finançament, tot i que se'ls ha encès una llumeta per aconseguir fons econòmics: buscar patrocinadors que ajudin a construir les noves unitats familiars.

«Intentem evitar la dependència de les administracions i, curiosament, la fórmula del patrocini la trobem molt encertada», han manifestat.

Una aposta valenta

L'Altem va iniciar la seva activitat a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, primer, com a associació i, més tard, com a fundació, fa cinc dècades. Després d'un període econòmicament delicat, l'entitat va fer una aposta valenta pels projectes empresarials i va potenciar no només el vessant assistencial, sinó també la inserció social i laboral, tant de persones amb discapacitat intel·lectual com de malalts mentals i persones en situació de vulnerabilitat.

La seva firma s'ha guanyat un nom en diferents àmbits professionals. El seu servei de càtering i menjars preparats és d'una gran qualitat i en donen fe, actualment, tots els clients pels quals treballen: residències de gent gran, escoles, llars d'infants, centres de dia... Una de les prioritats que han de resoldre, com expliquen els seus responsables, és la limitació de recursos. «Necessitem millors instal·lacions per a la nostra cuina», reconeixen.

Altres àmbits de negoci que han tirat endavant són: manteniment de jardins, poda d'arbrat, eliminació d'espècies invasores, treballs forestals, sega mecanitzada i desbrossaments; servei de bugaderia industrial; gestió de residus, amb recollida selectiva, planta de tractament de fusta i biomassa, planta de triatge de residus industrials i voluminosos i destrucció confidencial d'arxius; a més de servei de neteja industrial. L'entitat ofereix feina, actualment, a un total de 270 persones.

Persones en risc d'exclusió social

Tot i que l'entitat es va concebre per donar servei a persones amb discapacitat intel·lectual, fa deu anys va obrir les portes a persones amb malalties mentals i en fa cinc que atén persones que viuen en risc d'exclusió social. «Hem incrementat els programes específics d'empoderament i formació adreçats a aquest col·lectiu més vulnerable, entre els quals hi ha aturats de llarga durada, immigrants i exreclusos, amb l'objectiu que es puguin incorporar al món laboral», destaca Isabel Artigas.