L'altre dia, en un debat a la televisió empordanesa de Roses (perquè Figueres no té emissores de ràdio i els debats es fan a Ràdio Vilafant, ni canal de televisió instal·lat a la capital del golf), se'ns va demanar als contertulians (entre els quals es trobaven el «tot terreny» i «activista municipal» figuerenc Joan Oliva, un representant del PdeCAT i una de Ciudadanos) per la situació d'estancament, de bloqueig o d'atzucac en la qual sembla trobar-se la cada dia menys capital empordanesa, reduïda només a una minsa capitalitat administrativa pel fet de disposar de les seus dels Jutjats, de la Delegació d'Hisenda i del corresponent Consell Comarcal.

Vet aquí, va haver-hi qui va considerar que ni tan sols li quedava aquella mena de magarrufa amb la qual se l'havia reconegut fa temps: comercial i gastronòmica.

És a dir, que sembla com si s'hagués imposat aquella idea finalment rebutjada per la seva bivalència, de fer de la frase «Figueres, bon vent» l'eslògan ciutadà, i el comerç, la gastronomia i, el que és pitjor, la ciutadania abandonessin la ciutat.

Encara que des de distints punts de vista i diferents interessos (ens trobàrem dos polítics i dos mers ciutadans) vam coincidir en el diagnòstic. Per concloure el debat, el conductor del programa ens preguntà si hi havia solució. I aquí em vaig quedar sol davant el perill: mentre possiblement uns per conveniència, i l'altre exultant de bona voluntat, apostaven que sí, jo em vaig mostrar voluntàriament realista i vaig mostrar el meu pessimisme.

Per què? Doncs perquè si en aquests darrers temps el fraccionament representatiu, amb vuit grups polítics, ha estat l'atzucac en el qual s'ha vist immersa la ciutat, fent impossible l'organització d'un Fuenteovejuna municipal, res ens permet albirar que aquesta situació millori amb les eleccions municipals vinents, ja que, fent ús de la dita del refranyer popular, Éramos pocos y parió la abuela.

El que més gràcia m'ha fet d'aquesta novetat és que es presentin amb una cita de Gramsci «El vell món es mor. El nou tarda a aparèixer. I en aquest clar obscur apareixen els monstres». Ho dic perquè la formació està plena de velles glòries? Amortitzades.