Figueres és, per antonomàsia i mèrits propis, la ciutat dels temes pendents, la de les never ending stories, la que viu sota la pressió d'uns problemes enquistats que no sap com resoldre i que la subsumeixen en un estat de depressió irreparable que la fan dubtar de les seves pròpies capacitats.
Al costat del cas del pas a nivell, el del castell, el de la Sala Edison, el de la plaça de braus, el de la casa Nouvilas, el del Casino, el de la casa Dalí o el de la mobilitat, el dels aparcaments ha anat presentant-se com l'eina fonamental per afavorir la vida comercial o com excusa del seu afebliment.
L'estacionament de vehicles ja formava part de les preocupacions municipals dels anys noranta del segle passat, però amb dues solucions diferents: places al centre defensades per la coalició CiU-PP, concretat en l'aparcament subterrani de la plaça Catalunya amb un èxit rotund malgrat l'oposició de qui ara vol canviar Figueres, versus aparcaments dissuasius a la perifèria proposat pel PSC i aplicat amb absolut fracàs una vegada van guanyar les eleccions del 95.
Potser hi ha qui encara se'n recorda de l'invent del park&ride, segons el qual els visitants de la ciutat provinents de la zona costanera havien de deixar el seu automòbil al polígon industrial i traslladar-se a continuació al centre i tornar en autobús. També es va crear l'aparcament dissuasiu dels jutjats pels compradors provinents de l'oest. Resultat? Un fiasco, ja que només és utilitzat pels veïns de la zona. I aquí s'acabaren les operacions dissuasives. Amb Santi Vila vam tenir un canvi de rumb i es va tornar al sistema urbà amb la concessió dels aparcaments del Passeig Nou i de l'Hospital (aquest darrer sense acabar), però Marta Felip sembla no haver pogut resistir la pressió dels «dissuassors» i s'hi va embrancar en crear el de la carretera de Llançà, que tampoc se sap ben bé si és per a turistes o residents, amb l'afegit motivador d'anul·lar el cèntric de la plaça de l'Escorxador.
Ara, amb la nova majoria circumstancial aconseguida, Jordi Masquef torna sobre el tema i vol, altra vegada, que els de l'est es quedin més enllà del pas a nivell i vinguin a peu perquè, quan la barrera estigui baixada facin cua sota el sol, la pluja o la tramuntana carregats amb les bosses de la compra, llogant per 48.000 euros l'any un terreny propietat de l'asil Vilallonga que costarà 94.000 d'adequació i no se sap quant (o sí però no s'ha dit?) d'explotació. Clar que, si no ens trobem amb el conte de la lletera, la previsió és guanyar diners amb l'ocupació de les places.
