L'altre dia un amic em comentava, amb una finesa digna d'encomi i amb un elevat grau de perplexitat, un dels passatges de la vida política actual tot dient-me: «hi ha qui, mentre com alcalde sanciona els qui infringeixen les ordenances municipals (una pura i simple falta administrativa valoro jo) com a polític es transforma en agitador i reclama el dret a tallar el tràfic ferroviari del país quan li plau», la qual cosa, si no estic equivocat, és perseguible per la Justícia d'acord amb el Codi Penal.
De la meva part, i amb un to una mica més prosaic, a un altre amic que em relatava les declaracions dels advocats dels polítics presos segons les quals ells (i suposo que també elles), amb la intenció que es reconegui com atenuants davant la seva responsabilitat jurídica, es declaren «persones pacífiques», a un altre amic jo li contestava que feia pocs dies un agent de tràfic em va sancionar amb una multa pecuniària més la retirada de tres punts del carnet de conduir per no portar cordat el cinturó de seguretat del cotxe, malgrat que vaig al·legar en la meva defensa una circumstància absolutament certa: que jo conduïa tot pacíficament a menys de 50 quilòmetres per hora en un dia perfectament solellós i amb reduït tràfic a la zona. Si es diu que, com a mostra n'hi ha prou amb un botó, valguin aquestes dues petites anècdotes certes com a exemple, més enllà de les discrepàncies polítiques, ideològiques genèriques o simplement partidistes, del grau de contradiccions argumentals en el que ens trobem immersos que pot acabar per conduir-nos a aquell estat mental en el qual es perd la percepció i el contacte amb la realitat: l'esquizofrènia. Perquè no és que això sigui una mostra de les diferències entre el Dret administratiu d'origen napoleònic pel qual, per dir-ho senzillament en opinió personal, el ciutadà es troba en inferioritat davant l'administració i es veu inclús obligat a aportar proves que li poden resultar inculpatòries, i el Dret penal a on l'acusat pot arribar a mentir sense que li escaigui cap pena, no. Es tracta de quelcom més greu, es tracta d'una bipolaritat, d'una actitud política de ser de vegades el Dr. Jekyll i de vegades Mr. Hyde tremendament perillosa per una sana convivència.
