L'Audiència de Girona va jutjar ahir un acusat de quatre delictes: tres d'ells per maltractament en l'àmbit de la violència de gènere, i un darrer referent a una presumpta prostitució lucrativa. En el transcurs de la vista, l'home va negar tots els fets i va assegurar que ell i víctima -amb qui havia estat parella i tenien una filla en comú- sempre havien tingut «una bona relació». A més, el processat a preguntes de la fiscal, també va explicar que mai no l'havia agredit ni amenaçat. Una versió ben contrària a la de la víctima, la qual va assegurar que almenys en dos episodis diferents -un l'agost del 2012 i un el juliol del 2016- l'encausat la va agredir. La primera de les ocasions a Ibiza, i la segona a l'estació de Figueres i, posteriorment, al domicili familiar que tenien al municipi de Vilabertran.

L'exparella de la víctima també va relatar que treballava en un club -exercint de prostituta- i que era ella qui portava diners a casa. «Després de tenir la nena jo em volia separar i ell no, va ser llavors quan em va començar a insultar i amenaçar» va relatar, avalada també per un company de feina que va comparèixer com a testimoni. «Una vegada va venir amb una marca a la cara, i em va explicar que li havien pegat amb un mòbil a la cara» va apuntar.

De fet, el mateix company va assegurar que en una ocasió va veure un missatge en què l'acusat l'amenaçava, afegint també que el «control dels diners per part dels marits» era una situació comuna entre les noies que es dediquen a aquesta professió.

Finalment, van declarar els pèrits, qui van donar credibilitat als relats sobre les agressions, apuntant que no els semblava que pogués ser una «fabulació» ni tampoc un «record falsejat». També van afegir que la dona presentava símptomes d'una personalitat ansiosa-depressiva.

Sense «prou acreditació»

Per tots aquests fets, el ministeri fiscal demana una pena de 9 anys de presó per a l'acusat, a més d'una multa de 240 euros i una indemnització de més d'11.000 euros en concepte de responsabilitat civil. La defensa, exercida per l'advocat Pere Casellas, en demana l'absolució, considerant que cap dels delictes ha quedat «prou acreditat». El lletrat va manifestar que les suposades agressions no es podien demostrar, ja que en una «l'actuació policial no va apreciar cap signe de violència» i la segona «no disposa de cap fet perifèric que la pugui avalar, no consta enlloc». El judici va quedar vist per sentència.