27 de gener de 2019
27.01.2019
Diari de Girona

Record dels 80 anys del bombardeig de la Guerra Civil a l'Escala

L'Ajuntament commemora amb diversos actes l'atac en què van morir quinze persones

27.01.2019 | 00:02
Foto històrica. Inauguració de l'escultura commemorativa. Presoners fent excavacions a Empúries.

El 23 de gener de 1939 els aviadors italians en ajuda de Franco van bombardejar l'Escala en un atac on van morir quinze persones. Vuitanta anys després l'Ajuntament ha volgut rememorar aquells fets històrics i un record a les víctimes amb diferents actes. Ahir es va inaugurar l'escultura memorial dedicada a les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939 i dels camps d'extermini nazis 1939-1945). L'obra és de l'escultora Pia Crozet.

L'escultura estrenada és una estela funerària de marbre de Carrara, amb un colom buidat que representa l'ànima dels absents i és símbol universal de la pau. A la part de baix hi ha gravats els noms de les 63 víctimes escalenques de la Guerra Civil. Van ser 15 en el bombardeig, 31 en els fronts, 9 en els camps d'extermini nazis i 8 afusellats d'ambdós bàndols.

L'escultura s'ha situat a l'atri d'entrada del Cementiri com a homenatge permanent a les víctimes escalenques de la Guerra Civil. El cementiri ha estat remodelat i ahir també es va inaugurar la restauració.

L'efemèride coïncideix amb una altra relacionada amb la Guerra Civil. Els 50 anys de la mort de l'escalenc i polític d'ERC, Martí Rouret i Callol que fou secretari del president Lluís Companys. En una taula rodona la setmana passada es va parlar de la seva figura. Va anar a càrrec del pedagog Salomó Marquès, el diputat Rafel Bruguera i l'historiador mexicà José Maria Murià, nebot del polític. Rouret va ser clau en l'evacuació del govern els últims dies de la Guerra Civil i mà dreta de Companys.

Justament això va fer que durant anys planés el rumor sobre si l'objectiu dels avions era Martí Rouret a l'Escala fugint cap a l'exili amb Lluís Companys. Rafael Bruguera o l'arxivera de l'Escala, Lourdes Boix, són dues de les persones que han estudiat i documentat els fets històrics. Els Full d'història local, l'Escala, febrer de 2007, núm. 93,„ deixen constància d'aquells fets.

Durant la taula rodona, Bruguera va explicar que en un llibre que presentarà sobre Rouret quedarà clar per enèssima vegada que no es buscava Rouret. Amb documentació demostrarà que aquell dia era a Barcelona evacuant el Parlament.

Objectiu per la tramuntana

El per què d'aquell bomardeig fa anys que està resolt. Els avions tenien inicialment com a objectiu Port de la Selva. Per les condicions metereològiques no va poder ser i es va optar per l'Escala. I el culpable, segons Bruguera, va ser la «maleïda tramuntana». Als arxius històrics apareix ratllat el Port de la Selva i afegit l'Escala.

Un investigador del grup editorial de Diari de Girona va visitar l'Archivio Ufficio Storico Stato Maggiore dell'Aeronautica Militare de Rom on hi ha guardades imatges dels bombardeigs com la mostrada a dalt, imatges que van servir fa uns anys per una sèrie de reportatges com el de «L'Escala: buscant els perquès» en què es detallaven els fets. Allà hi ha guixada la paraula Selva i s'hi afegeix a llapis, Escala.

Aquell 23 de gener els avions italians Savoia Marchetti SM.79 que tenien base a Mallorca van llançar 60 bombes. Algunes van caure al centre de la població com al carrer Maranges i la plaça Pequín. Van bombardejar el cor de la petita població en un atac en què van morir molts nens i que ha quedat gravat a la memòria col·lectiva.

Sis de les persones que van morir el migdia d'aquell 23 de gener eren menors, cinc tenien més de seixanta anys, i la resta eren un home de 45 i tres dones d'entre 19 i 27, una d'elles embarassada de sis mesos.

Més actes commemoratius

Els actes van comptar divendres amb la presentació del llibre El cementiri mariner de l'Escala, de la col·lecció Viu el Patrimoni que ha impulsat el Museu de l'Escala També s'ha inaugurat una exposició de fotografia coproduïda pel Museu de l'Escala i l'Associació de Fotografia Cromàtica del CER. Va acabar amb un audiovisual dedicat al bombardeig, editat per Ildefons Clos, amb la cançó de Josep Tero A 23 de gener.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook