Cues en hores punta, obres i canvis de circulació. La mobilitat a Figueres no és senzilla i en els darrers anys l'aglomeració de vehicles ha agreujat el problema. La ciutat continua reclamant l'execució de les rondes de circumval·lació per canviar els accessos a la capital alt-empordanesa.

La ronda sud és un dels punts que més pateix la congestió de vehicles i el trànsit lent al vial és habitual, sobretot en hores punta. El tap s'origina al giratori de l'encreuament amb el carrer Nou sentit centre ciutat i és habitual veure vehicles aturats fins la rotonda de la carretera del Far d'Empordà. La congestió s'estén tant al tram fial del carrer Nou com al carrer Mare de Déu de Montserrat (el vial que connecta l'antiga N-II i la ronda Sud) i tot el sector del Rally Sud queda pràcticament bloquejat.

«Amb els embussos es demostra que la ronda Sud queda petita i està totalment col·lapsada», posa sobre la taula l'alcalde, Jordi Masquef, que insisteix que les rondes s'haurien de construir «en la menor brevetat possible».

La ronda sud és, per a molts, l'alternativa per evitar el pas a nivell de l'avinguda Vilallonga, però en ambdós accessos s'hi registren congestions. A banda de les dificultats a la mobiliat de vehicles privats, el tap es converteix en un veritable problema per a la circulació dels vehicles d'emergència.

Masquef insisteix que l'obertura del talús que connecta amb la C-260 permet descongestionar la Marca de l'Ham, però subratlla la necessitat de desenvolupar el projecte de les rondes per resoldre els problemes circulatoris de la ciutat.

«El projecte de rondes s'ha d'acabar desenvolupant, així com la connexió de la C-31 i l'N-II amb l'estació del TAV», subratlla el batlle. Es tracta del projecte per la construcció d'un accés directe a l'estació de Vilafant des del pont del Príncep, que va quedar encallat. «Figueres té un problema i és que no acabem d'estar prou contents amb la mobilitat», diu l'alcalde.

Les obres s'eternitzen

D'altra banda, el centre de Figueres continua en obres, un punt afegit en la ja complicada circulació. Fa més d'un any que es va reprendre la transformació integral del nucli històric -aturada per la crisi econòmica-, però els treballs no han acabat i encara hi ha pendent el projecte del carrer Ample. Una reurbanització del centre ha eternitzat els problemes de mobilitat i les molèsties als comerciants.

De les quatre intervencions incloses en el Pla de Barris (Barceloneta, Jonquera, Ample i el tram final del Peralada amb Rec Arnau) només n'hi ha una de finalitzada en la seva totalitat: el Barceloneta. Aquesta va ser la primera actuació. Es va iniciar el novembre del 2017, però va topar amb diversos entrebancs i es van acabar finalitzant amb retard un any després. A més, es va haver d'arranjar un tram mal executat.

La mala execució de l'obra per part de l'empresa adjudicatària també s'ha repetit al carrer Peralada. L'empresa ha tornat a pavimentar diversos punts on s'hi havien detectat desperfectes i està finalitzant l'actuació en el tram final. «Preveiem la recepció en un màxim de dues setmanes», diu Masquef.

Al carrer de la Jonquera s'estan ultimant les connexions al subministrament elèctric, i el carrer Ample encara està pendent. Ja està adjudicat, però les obres no començaran fins que no es finalitzi el carrer Peralada. Aquest darrer, l'escola Escolàpies i diversos comerços van demanar que fos de vianants i l'alcalde s'ha manifestat obert a estudiar-ho.

A més, els treballs a la plaça de l'Escorxador continuen avançant a bon ritme, però la coincidència de totes aquestes obres ha aixecat crítiques i ha afectat la mobilitat de la ciutat.

Obertura de carrers als Fossos

Precisament en matèria de mobilitat, l'Ajuntament ha desfet la pacifiació del carrer Francesc de Paula que connecta la plaça de l'Escorxador amb la plaça del Gra. Es tracta d'una decisió consensuada amb els veïns. També s'ha canviat el sentit de diversos carrers per millorar-ne la mobilitat: l'últim tram del carrer Pou Artesià, Sant Joan Baptista i carrer de Rodes formen part de les darreres modificacions en la circulació.

Més senyalització

Els aparcaments dissuasius han de permetre reduir els vehicles que entren a la ciutat i en aquest sentit l'Ajuntament ja té a licitació el nou projecte de senyalització de la ciutat, tal com assegura Masquef. «El principal problema que tenim és que la gent que utilitza el cotxe es perd a la ciutat i comença a divagar pel centre», explica l'alcalde. Amb un sistema de senyalització més potent se senyalitzaran millor les direccions dins la ciutat i els aparcaments.