L' 1 de febrer, l'Escala va acollir, dins el marc Diàlegs per l'Escala, el simposi De poble a Ciutat, una nova governança, organitzat per l'Ajuntament de l'Escala, amb la col·laboració del COAC, la UdG, la Fundació Jordi Comas i Matamala, la Fundació Climent Guitart i la Diputació de Girona.
Amb l'Escala com a referència, l'objectiu era dialogar i reflexionar entorn a la situació que viuen pobles i ciutats que els darrers anys han crescut i que, davant un nou paradigma, es troben amb la necessitat d'oferir respostes a noves demandes i nous reptes.
En poc més d'una dècada, de l'any 2000 al 2012, l'Escala va duplicar la seva població, passant dels 5.000 als 10.000 habitants. Actualment té una població censada de 10.500 habitants, però es converteix en una ciutat de 80.000 a l'estiu, amb equipaments, infraestructures i serveis de primer nivell.
Tenint en compte a més que els darrers anys s'ha consolidat la «capitaliat de subcomarca» que exerceix oficiosament, sent la població referent dels 8 o 9 municipis petits de l'entorn, és fàcil concloure que l'Escala ha esdevingut ciutat.
Hem anat digerint aquest creixement sobtat de la població, i hem començat a prendre consciència que la nova dimensió porta associades noves responsabilitats que ens obliguen a pensar en la necessitat d'exercir la gestió pública aplicant criteris propis d'una nova governança.
El concepte de nova governança l'entenc en aquest context a partir de dues dimensions.
Una, associada a la transparència de la gestió pública, a una major participació del ciutadà en la presa de decisions dels governs, en definitiva, a una nova manera d'entendre la governabilitat a partir de l'aprofundiment democràtic; i l'altra, i aquí la novetat de l'enfocament del simposi i la vàlua de les seves conclusions, associada a una nova manera d'entendre l'entorn que ens permet dissenyar la ciutat del futur a partir de repensar la relació d'aquesta amb elements com el turisme, el paisatge, la cultura, l'urbanisme o el territori.
L'equilibri entre el turista i el ciutadà resident, i el repte de la seva integració, l'urbanisme com a eina de planificació que dona coherència i fa sostenible la gestió de la ciutat, la cultura com a element clau de progrés que permet alhora mantenir l'essència i la identitat davant l'amenaça de la desnaturalització que pot comportar el creixement o la modernitat, o la necessitat de superar els límits administratius tradicionals visualitzant models territorials de futur i noves estratègies de cohesió social i sostenibilitat.
La ciutat com a punt de partida per reflexionar sobre aquests elements, en un moment en què els pobles i les ciutats, a partir de la seva interconnexió, juguen i jugaran en el futur un paper protagonista, en detriment de les institucions supramunicipals.
Un èxit d'assistència, una excel·lent organització i un extraordinari nivell dels dialogants i moderadors que van fer de l'Escala el referent d'un debat del tot necessari actualment al nostre país.
Reflexions i conclusions d'un simposi que caldrà tenir molt presents en un futur si volem que el progrés de la nostra societat sigui sostenible i socialment just.
Poble o ciutat, tot i que en aquest cas el nom no fa la cosa, l'Escala ho té clar, «ser ciutat sense deixar de ser poble».
