19 de febrer de 2019
19.02.2019

El Mercat de l'Escorxador de Figueres lluita per sobreviure

De les trenta parades dels inicis, ara només en sobreviuen tres: dues carnisseries i una xarcuteria

19.02.2019 | 10:45
El mercat de Figueres on només queden tres parades obertes

Era el desembre de l'any 1984, quan s'inaugurava el Mercat de l'Escorxador de Figueres. Un mercat privat que va obrir coincidint amb el trasllat de les parades de la plaça de l'Escorxador al solar de l'actual plaça Catalunya. El Mercat cobert era una nova fórmula comercial que donava cabuda a una trentena de locals dels quals, ara, només sobreviuen els de tres paradistes: dues carnisseries i una xarcuteria. Ofegats per la competència dels grans supermercats, impossible de combatre, els tres viuen les darreres alenades d'un projecte de comerç local i de proximitat que té un futur incert.

Antonio Corredera és el president del Mercat des de fa deu anys, tot i que hi treballa des dels inicis. Encara recorda l'activitat que hi havia fins a principis del segle XXI quan totes les parades eren obertes.

«Es venia de tot: carn, peix, fruita, galetes, sabates, flors, roba... la gent podia sortir amb tota la compra feta», rememora tot afegint que «es treballava tots els dies». «Ara, el dia que treballem estem contents», somriu. Els clients s'han fet grans i, tot i que alguns es mantenen fidels al Mercat, cada vegada són menys i compren també menys perquè els fills han crescut i han marxat de casa. «Quan una parada tanca, com va passar fa dos mesos amb la del peix, perdem més clients», reflexiona Corredera. L'altre gran handicap és que «els joves no venen a comprar aquí». No tenen l'hàbit i no és atractiu.

Un altre dels greuges que ha patit el Mercat és l'eliminació total de les places de pàrquing de l'entorn. Primer va ser la pacificació dels carrers que l'envolten –quelcom que Corredera mig entén perquè són carrers estrets– i, ara, la urbanització de la plaça de l'Escorxador on s'han eliminat una quarantena de pàrquings. «Això ens ha fet mal, perquè abans almenys teníem una mica de moviment», explica, tot lamentant que ni els van demanar l'opinió. Els pàrquings a l'entrada de Figueres tampoc els ajuden, diu, ja que allà hi aparca la gent que treballa pels voltants.

El manteniment

El Mercat ocupa la part de baix d'un edifici, ara buit, que havia estat propietat de Caixa Catalunya, i que en feia ús la Fundació La Pedrera, però que ara pertany al BBVA. En una altra banda, hi ha les antigues oficines de la Caixa Catalunya, ara també clausurades. Corredera comenta que «no sabem què hi volen fer», però afegeix que, per ara, segueixen pagant la comunitat, com la resta de propietaris, cosa que ajuda a fer el manteniment. Alguns dels paradistes amb negoci obert veuen el futur negre, tot i que reconeixen que el Mercat ocupa un espai privilegiat a prop del centre que caldria valorar.

Els tres darrers paradistes

Antonio Corredera: «A final de mes et pots treure un sou però, a vegades, et veus negre»

Cada matí, de dilluns a dissabte, i els divendres a la tarda, Antonio Corredera, la seva dona Maria Teresa i la seva filla Claudia obren la carnisseria. No saben quan temps més ho podran fer. «A final de mes et pots treure un sou però, a vegades, et veus negre», se sincera Corredera, que afegeix que no sap pas si podrà jubilar-se aquí. Ara té 56 anys. Reconeix que l'única sortida és que s'obrin les parades que ara estan per llogar o en venda i que es reformi el Mercat, una opció poc viable pel cost que implica. «Si les parades obrissin, les coses canviarien, segur», argumenta tot i que sense massa optimisme.

Maria Jesús Castro: «Si tanquem a la tarda, els clients fixos ja no vindran i també els perdrem»

Maria Jesús Castro té la seva parada de xarcuteria des dels inicis. Com la resta, pateix la davallada de clients, sobretot francesos que venien atrets per la parada del peix. Són l'única parada que obre matí i tarda, a excepció dels dilluns i dissabtes que no fan tardes. Castro, que està acompanyada d'Isabel Caritg des de fa 14 anys, diu que no té por però, tot i això, sempre tanquen quan el comerç del carrer abaixa la persiana. «Si tanquéssim a la tarda, els clients fixos ja no vindrien i també els perdríem», diu Castro, a qui li queda poc per jubilar-se. «Després tancaré perquè els meus fills no volen seguir».

Cristina Viñas: «No sé pas què faré, si al final soc la darrera i em quedo tota sola aquí»

Va començar a treballar al Mercat, a la carnisseria del seu pare, quan tenia tan sols 14 anys. Ara, Cristina Viñas en té 34. En aquest temps ha estat testimoni del procés imparable de decadència que ha viscut el mercat. «Entenc que els joves no vinguin, jo tampoc ho faria, perquè et resta molt temps», diu. Els seus clients són, bàsicament, gent gran. Ella és la més jove dels tres comerciants que queden i obre la parada de dilluns a dissabte, tots els matins. Pensant en el futur immediat, Viñas diu: «No sé pas que faré, si al final soc la darrera i em quedo tota sola aquí».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook