Els grans estols d'estornells han estat causant en els darrers tres mesos microtalls de llum sobretot a les poblacions que alimenten les línies que creuen el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà com Castelló d'Empúries, on s'han concentrat a milers cap al tard. En aixecar el vol des del cablejat generen oscil·lacions que afecten el servei i fins i tot arriben a fer saltar tota la línia.
És habitual la presència de fotògrafs professionals i aficionats per catpurar els grans estols cap al tard. El pintor Lluís Roura, el fotògraf Kim Arredondo o el biòleg Eduard Marquès, autor de la imatge que il·lustra la informació, són alguns dels habituals fotògrafs de natura que han mostrat l'espectacularitat de les formes de les aus al cel empordanès. Però l'interès per retratar-los també ha permès que s'immortalitzés una de les ocasions en què amb un gran espetec es feia saltar tota una línia a Castelló i que el vídeo es propagués per les xarxes socials.
Genera la mort de molts exemplars i problemes per a la companyia elèctrica que assegura que en punts com la zona dels aiguamolls de l'Empordà hi ha una problemàtica molt concreta i poc habitual i que els tècnics estan en alerta permanent.
De moment han informat que no hi ha hagut incidències superiors a altres vegades. Però els microtalls o oscil·lacions en el servei són diaris i en més d'una ocasió al llarg del dia, segons les poblacions del voltant.
Les aus han de conviure arreu del territori amb la presència del cablejat elèctric aeri amb línies de mitja i fins i tot d'alta tensió.
L'àrea dels aiguamolls de l'Empordà és un dels principals punts de presència d'aus de les comarques gironines, sobretot en algunes èpoques de l'any. En el cas dels estornells, es foragiten dels nuclis urbans. Figueres ha aconseguit treure'n uns vint mil del centre aquest any. Les aus es refugien a llocs com els aiguamolls. I les línies en llocs tan sensibles com aquest són un problema.
Pel Parc Natural, segons Endesa, creuen dues línies de mitja tensió una de les quals és de doble circuit, per tant, serien tres línies però dues utilitzen els mateixos suports reduïnt els metres. Estan interconnectades amb altres en una mena de teranyinya perquè si hi ha un tram amb un problema elèctric es pugui reconnectar des d'una altra zona.
Les subestacions disposen de sistema de telecomandaments. A distància se sap si està en servei o no. La companyia constata que es produeixen els microtalls. Si el tall és de menys d'un minut automàticament es torna a connectar i sovint si no s'analitzen els registres ni se n'adonen.
Els tècnics de la companyia que treballen a la zona són conscients de la problemàtica i col·laboren amb el personal del parc, explica la companyia.
Mesures contra els impactes
Des de fa anys es prenen mesures per minimitzar el risc per a les aus. Les línies tenen petits elements perquè detectin la presència de la línia i no impactin i fins i tot s'hi instal·len caixes nius per afavorir la cria d'algunes espècies com el gaig blau. Els propis operaris s'encarreguen de pujar a les torres, per exemple, a fer recompte de pollets per indicació dels biòlegs, expliquen a tall d'anècdota.
Malgrat això, les dades del Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà revelen que l'electrocució està entre les quatre principals causes d'ingrés al centre. Hi arriben animals d'arreu de les comarques gironines. Es fan informes i, segons Endesa, es prenen mesures perquè la convivència sigui el menys danyosa possible.
