Les tragèdies bèl·liques de la Guerra Civil espanyola i de les dues guerres mundials van deixar moltes famílies òrfenes dels cossos dels seus éssers estimats. Encara avui, moltes de les víctimes d'aquells conflictes segueixen sense ser localitzades. De tant en tant, però, la casualitat d'una troballa permet lligar caps i resoldre alguna d'aquestes desaparicions. Això és el que va passar a Roses entre el 1939 i el 2005.
Quan tot just feia un mes que s'havia acabat la Guerra Civil a Catalunya i amb l'Alt Empordà ocupat per les tropes franquistes, el 8 de març de 1939 el mercant francès Saint Prosper va entrar a la badia de Roses per refugiar-se d'un temporal sense saber de l'existència d'una línia de mines instal·lada pels republicans per a evitar les incursions dels vaixells sublevats.
El vaixell va topar de ple amb una de les mines i es van enfonsar amb molta rapidesa. El naufragi va emportar-se la vida dels 27 tripulants que anaven a bord, la majoria dels quals eren de la regió de la Bretanya i, més concretament, del poble de Paimpol.
A causa del temporal, les restes del sinistre es van escampar molt ràpidament cap al sud. Es van arribar a trobar vestigis del Saint Prosper a la costa d'Algèria. La rapidesa de l'enfonsament va evitar que ningú pogués veure el nom del vaixell ni rebre cap senyal identificatiu.
L'any 1967, Eusebi Escardívol, un dels pioners del submarinisme a Catalunya, va explorar el derelicte, situat a una fondària d'uns 60 metres. Els pescadors de Roses el tenien identificat com «un ganxo perillós», segons recordava l'empresari mariner i patró Jordi Vila, una altra peça clau en aquesta història. Escardívol va notificar la troballa del Saint Prosper, però la manca de documentació va fer que el tema quedés adormit.
Finalment, l'any 2005, van aparèixer a Internet unes imatges del vaixell enfonsat captades per uns altres submarinistes. Aquest fet va precipitar els esdeveniments permetent als familiars dels tripulants conèixer el seu fatal destí.
Jordi Vila, amb la complicitat d'Escardívol -malauradament, tots dos ja ens han deixat- i els ajuntaments de Roses i Paimpol, van organitzar el 2009 un acte d'homenatge pòstum amb la presència de les famílies dels finats. Hi va haver una exposició amb conferència al Teatre i es va descobrir una estela commemorativa en el camí de ronda, sota el Far. Des d'ella es pot enquadrar la part de la badia on està enfonsat el Saint Prosper. A terra, una llegenda en català i en francès ho recorda.
Transportava petroli
El Saint Prosper va sortir del port de Mostaganem, a Algèria, el 4 de març de 1939. Anava carregat amb 300 tones de petroli i el seu destí era França. Segons els testimonis de l'època, només va sobreviure un dels vint-i-set tripulants, però les seves ferides eren tan greus que va morir al cap de poc. Tothom va donar per fer que era grec, com el vaixell, i per això la pista del Saint Prosper va estar perduda durant tants anys.
