El promotors de la urbanització Sa Guarda de Cadaqués defensen que han reduït a més de la meitat el nombre d'habitatges projectats en el primer pla que van tramitar -que data del 2006- per minimitzar l'impacte ambiental. Segons detalla el president de la junta de compensació, David Dalmau, la revisió del projecte la van fer a petició d'Urbanisme i amb l'objectiu de reorganitzar el sector i reduir edificabilitat.
"El que ens agrada de Cadaqués és l'entorn, el nostre objectiu és preservar-lo al màxim", afirma Dalmau. Detalla que, segons el projecte aprovat definitivament el 2013, s'hi poden aixecar un màxim de 43 habitatges -en comptes dels 104 previstos inicialment- i hi ha 4.000 metres quadrats destinats a ús hoteler.
Els promotors es prenen "amb paciència" la moratòria però no descarten acabar reclamant pels greuges provocats. A més, també lamenten l'oposició ecologista que ha aixecat i afirmen que només pot ser per "desconeixement" del projecte perquè asseguren que han adoptat un seguit de mesures per ser respectuosos amb la zona.
"Sa Guarda és un projecte molt curós amb el medi ambient i amb el paisatge", assegura el president de la junta de compensació, David Dalmau. Els promotors han volgut sortir al país de les crítiques ecologistes contra la urbanització, que és un dels projectes afectats per la moratòria aprovada per urbanisme que atura les noves construccions a primera línia de mar al llarg de la Costa Brava.
"Desconeixement" o "mala fe"
Segons Dalmau, aquesta oposició al projecte només pot respondre a dues premisses, o al "desconeixement" en relació al projecte o a la "mala fe". "I vist que alguna de les persones que fan declaracions públiques coneix el projecte perquè hi va presentar al·legacions, es porta a pensar que només pot ser per mala fe", lamenta.
El president de la junta de compensació de Sa Guarda assegura que part de la informació difosa en relació a com han dissenyat la urbanització no és certa. En concret, subratlla que la proposta final -que van començar a tramitar l'any 2008 i es va aprovar definitivament el 2013- no preveu aixecar 104 habitatges, sinó que són "43 construccions úniques".
De fet, Dalmau detalla que va ser Urbanisme qui va demanar a la junta de compensació revisar el primer pla parcial -tot i estar aprovat el 2006- per aplicar criteris de sostenibilitat que incloïen, per exemple, crear tipus diferents d'habitatges, limitar-ne l'alçada, crear una estructura d'espais lliures que permetin la formació de corredors verds que comuniquin el nucli urbà de Cadaqués amb el parc natural, integrar els camins rurals antics i qualificar com a espai lliure els sòls del sector de major valor natural.
"Tot això s'ha fet", ha afirmat David Dalmau. En concret, exposa que d'un pla parcial a l'altre s'ha passat de comptar amb 15.000 metres quadrats de zones verdes a més de 50.000, s'han reduït els 30.0000 metres quadrats de sostre inicials a 19.000 i s'ha reorganitzat tot el sector per protegir 15 quilòmetres de murs de pedra seca (fent discórrer els camins seguint aquestes construccions antigues).
"Els carrers s'integren amb l'entorn, no hi haurà voreres i es prioritza el vianant", ha dit Dalmau. També destaca que es concentren les construccions a la part baixa per preservar la part més alta del turó.
"Hem cuidat molt l'impacte paisatgístic, totes les construccions són de planta baixa i s'han de fer amb pedra de Cadaqués i amb criteris de sostenibilitat, el que es busca és minimitzar al màxim l'impacte ambiental", ha afirmat Dalmau que afegeix que les dimensions dels habitatges també canvien perquè abans es preveien uns 300 metres quadrats per immoble i ara, de mitjana, 150 i amb algunes cases agrupades.
El president de la junta de compensació també concreta que a dia d'avui no està clar com es definiran els 4.000 metres quadrats d'ús hoteler. "S'ha difós que serà un hotel de luxe quan encara no ho sabem i, de fet, estem pensant més en un espai tipus balneari o spa per desestacionalitzar més el turisme a Cadaqués", ha dit.
Obres legals
La junta de compensació lamenta que, tot i haver fet "de bona fe" aquesta feina de la mà d'Urbanisme per tirar endavant un nou pla parcial tot i que ja en tenien un degudament tramitat, ara s'hagin vist afectats per la moratòria. En el seu cas, l'aturada arriba quan ja compten amb el permís d'urbanització i reparcel·lació -uns treballs que ja estan fent i que es preveu que durin entre 18 i 20 mesos- i només falten els permisos d'obres.
"Aquestes obres tenen permís i són legals, qui diu que no és així està enganyant a la població, si no fossin legal ja hagués vingut algú a aturar-les i no és així", ha afirmat Dalmau.
Amb tot, sí que exposa que la moratòria ha suposat un "fre", sobretot perquè en el cas de Sa Guarda enfilaven la recta final. "Això ha fet que les persones que estaven interessades en aparaular una casa s'hagin fet enrere, per tant financerament i econòmicament és un problema greu per a nosaltres", ha exposat. Els promotors estan a l'espera de veure com es desenvolupa la moratòria però no descarten acabar reclamant pel greuge causat.
Informes nous
Arran de l'oposició al projecte i de la moratòria aprovada, els promotors han encarregat dos informes nous: un per avaluar la qualitat mediambiental de les oliveres i preservar aquelles que tinguin valor i un anàlisi arqueològic sobre elements patrimonials que hi pugui haver al sector.
Dalmau concreta que l'estudi sobre les oliveres apunta que la majoria són de baixa qualitat ambiental per abandonament i perquè es tracta d'un paratge afectat per un incendi l'any 1986. Tot i això, apunta que la decisió dels promotors és mantenir al màxim la vegetació i invertir-hi perquè tingui la màxima qualitat.
En relació als elements arqueològics, també apunta que no hi ha cap construcció catalogada com a bé a protegir però que tot i això han elaborat un mapa amb aquells elements singulars per preservar-los i evitar que quedin afectats per qualsevol construcció.
Text
