De mica en mica

O complicant? Perquè a banda dels parts, alguns setmesins, dels quals ja gaudim (PDeCAT, PSC, ERC, Ciutadans, PP, Canviem Figueres, i Guanyem Figueres), sembla que hi ha també un parell d'embarassos a punt de donar a llum: el de VOX i el del líder d'un suposat moviment veïnal, Paneque.

O sigui que, si les temences acaben per confirmar-se, l'arc de sant Martí es quedaria curt en la seva oferta de colors fonamentals (set) enfront de la varietat de les nou opcions partidistes entre les quals podrà optar l'elector capitalí empordanès.

Des de certs àmbits de la dreta (o del centredreta, com vulguin, que no se m'enfadin) catalanista es veu aquesta fragmentació com una possibilitat de mantenir l'alcaldia tot considerant que, com que tenen la convicció que seran la llista més votada, aquesta condició serà la determinant perquè Jordi Masquef ( «el meu nen», em deia una àvia l'altre dia, i no s'ho prenguin de broma, que, en el seu moment, Vila també va ser el net que moltes àvies haguessin volgut tenir, i ja van veure el resultat d'aquests venerables amors) aconsegueixi superar els famosos dotze anys (Lorca i més tard Armangué) de màxima permanència d'un partit a l'alcaldia figuerenca en període democràtic.

No els falta raó, però, d'altra banda, s'ha de tenir en compte la possibilitat que l'esquerra (em refereixo fonamentalment a ERC, PSC i Guanyem Figueres, però no podem obviar Canviem Figueres ni qui sap si també els de Paneque si aconsegueixen representació) pugui assolir la majoria d'onze amb un candidat d'unitat.

La tercera visió és que algun partit d'aquest darrer grup no se sumi al front d'esquerres i permeti l'alcaldia del PDeCAT com a llista més votada per després tancar un pacte de govern amb minoria a l'estil dels tripartits de les darreres etapes, que tan funestos resultats ens han ofert. Em deia aquest matí un vell, però encara guerriller, activista municipal que sí, però que ell espera a veure les capçaleres, perquè hi ha qui, encara, no les ha fet públiques.