El ple municipal de Castelló d'Empúries d'aquest dijous sotmetrà a votació el canvi de nom d'una de les vies principals i també més transitades d'Empuriabrava seguint l'acord de la Comissió del Nomenclàtor. La seva proposta es basa a substituir el nom de l'avinguda Joan Carles I pel d'avinguda de la República Catalana.
La proposta es debatrà en el marc de la sessió plenària Castelló d'Empúries que se celebra aquest dijous 28 de març.
La Comissió del Nomenclàtor proposa aquest canvi en el marc d'una moció aprovada l'any 2012, i que requeria la retirada de símbols i denominacions borbòniques dels espais públics del municipi.
Querella contra Salvi Güell
D'altra banda, la setmana passada, l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, va rebre una querella per part de la Fiscalia de Girona, per donar suport a l'1-O. En concret, el ministeri fiscal demana al jutjat d'instrucció de Figueres que investigui Güell per presumptes delictes de desobediència i prevaricació en relació amb la celebració del referèndum. Ara, el jutjat haurà de decidir si obre diligències prèvies i cita el batlle a declarar com a investigat.
«Ara es veu que em toca a mi», explicava l'alcalde en un comunicat emès a través de les xarxes socials. Ell diu estar «tranquil i content» perquè va fer el que creu que havia de fer, i que, si calgués, ho repetiria. «Votar i deixar votar no és delicte», deia.
«L'estratègia de la por»
La situació de persecució a la qual s'enfronten diverses persones i càrrecs electes per haver fet possible que la gent pogués votar és, segons ell, una «persecució de l'estat espanyol» i una «estratègia de la por». Tot i això, està segur que «no se'n sortiran».
A més de Güell, l'acusació pública ha resolt querellar-se contra l'alcalde de la Bisbal d'Empordà Lluís Sais, i ha arxivat les causes contra els de Santa Coloma de Farners, Puigcerdà, Olot, Palafrugell i Girona. Respecte a això, l'alcalde castelloní no entén per què en alguns casos s'han arxivat les causes, i en d'altres s'han querellat. «Això no respon a cap criteri d'objectivitat», conclou.
L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, també van ser investigades per la seva participació en l'1-O i van ser citades a declarar.
