La plaça de braus de Figueres fa trenta anys que es troba tancada i en desús, des que el 1989 la va adquirir l'Ajuntament. Des de l'aleshores s'hi han intentat impulsar diversos projectes fallits i en les últimes tres dècades s'ha arribat a utilitzar com a dipòsit de vehicles i magatzem de la brigada municipal. Actualment, hi proliferen les males herbes i encara hi queden restes del seu passat taurí que es neguen a desaparèixer.

Els antics anuncis a l'arena, cartells i llibrets de corrides vinculen el recinte amb la tauromàquia i conviuen amb restes de runa, pneumàtics, senyals obsolets i mobiliari malmès.

L'històric edifici del carrer del Far es va inaugurar el 3 de maig del 1894 i enguany celebra el 125è aniversari. Inicialment, la plaça de braus va ser construïda de forma provisional l'any 1886 pel farmacèutic Pau Gelart amb una capacitat per a 500 persones, però davant l'èxit aconseguit, va sol·licitar a l'Ajuntament permís per construir una nova plaça amb aforament per a 5.000 persones.

Res fa pensar que, tenint en compte el seu estat de conservació, es tracta d'un edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). De fet, la mateixa Generalitat el qualifica de «dolent» a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A més, la façana protegida ha estat víctima d'actes vandàlics i hi ha nombrosos grafits.

Des del 1989 és de titularitat municipal, quan l'Ajuntament de Figueres (governat aleshores per CiU) va comprar l'equipament per 120 milions de les antigues pessetes (721.214 euros) a Màrius Gelart, però mai s'hi ha executat cap projecte. De fet, Figueres encara debat quin hauria de ser l'ús del recinte.

Els anys posteriors a la compra, l'Ajuntament va intentar que s'hi tornessin a celebrar corrides. L'any 1992, el consistori, aleshores capitanejat per l'alcalde Marià Lorca (CiU), havia anunciat la reinstauració dels espectacles taurins. La data escollida era el 3 de maig del 1994, coincidint amb el primer centenari de la inauguració de la plaça.

Ja aleshores presentava un aspecte «deplorable», segons es recull a la premsa de l'època, un problema afegit que impossibilitava la celebració de qualsevol cursa o espectacle. De fet, l'objectiu del consistori figuerenc de l'època era habilitar aquest recinte per fer-hi qualsevol mena d'activitat, incloses les curses de braus. Fruit d'aquesta darrera intencionalitat, un sector de la població va impulsar una campanya de rebuig contra l'alcalde Marià Lorca.

Finalment, al maig del 1994 -i malgrat la petició de la Penya Taurina de Figueres- la ciutat no va celebrar cap cursa de braus. En ple moviment antitaurí, diversos informes de la Generalitat van desestimar aquesta possibilitat a causa del mal estat de conservació que presentava la centenària estructura.

Concerts i sardanes

Tot i això, tant els anys previs a la compra com els immediatament posteriors, la plaça va tenir altres usos complementaris als estrictament taurins. I és que va estar inclosa com un dels escenaris de la programació d'actes de les Fires i Festes de la Santa Creu.

Hi van arribar a tocar grups d'important renom com els mítics Sau l'any 1992, la veterana banda de rock dur Barón Rojo o Romina Power i Al Bano, que hi van oferir un concert l'any 1984. A més, l'arena de la plaça també va acollir concursos de colles sardanistes. Però l'estat de degradació va obligar a restringir-hi els actes i, amb el temps, l'espai es va acabar convertint en un dipòsit de vehicles.

Decidit a rehabilitar l'edifici, l'any 1996, segons es recull en un dels articles de Josep M. Bernils Mach (cronista oficial de Figueres), el consistori va convocar un concurs per a la rehabilitació de l'edifici que va quedar desert.

Anys després, el 2007, l'Ajuntament de Figueres va convocar un nou concurs d'idees per estudiar l'ús i la reconstrucció de la plaça, però es va tancar també sense cap proposta.

Convertir-lo en àgora oberta

Amb la prohibició de les corrides de braus a Catalunya, els edificis taurins s'han hagut de reinventar per assumir nous usos, però en el cas de Figueres la instal·lació s'ha mantingut inalterable.

En època de l'alcalde Santi Vila, s'hi va intentar impulsar un complex esportiu i durant el mandat de Marta Felip es va oferir l'espai per fer-hi el Museu del Circ. Cap d'aquests dos projectes s'ha arribat a materialitzar i l'edifici continua sense ús.

Per a l'actual alcalde de Figueres, Jordi Masquef (PDeCAT), la necessitat de rehabilitar la plaça de braus és «evident». El batlle recorda que es tracta d'un edifici protegit i que qualsevol actuació n'ha de preservar els elements significatius, però evitant «les idees faraòniques», matisa.

Masquef considera que amb el nou aparcament dissuasiu de l'antic camp de futbol -adjacent a la plaça de braus-, el projecte de trasllat de l'estació de busos al carrer Progrés i la reforma de la plaça de braus es revitalitzarà tot l'entorn de l'estació. Un desenvolupament que depèn també de l'aprovació del POUM.

La seva proposta passa per fer un buidatge de les estructures interiors, mantenir els elements protegits com la façana del carrer del Far i del passeig del Cementiri i convertir-ho en una àgora oberta que es pugui utilitzar com a part però on es programin esdeveniments.

La proposta s'inspira en el Teatre Grec de Barcelona, un espai obert, amb grades de pedra, espai per a un escenari i amb usos polivalents. «Seria una plaça, un lloc de trobada i esbarjo o un lloc d'espectacles», explica.