Aquests dies s'han concretat, s'han tornat a convertir en crua realitat política figuerenca les declaracions que, fetes per Josep Maria Ametlla (el primer alcalde del nou període democràtic al qual els regidors del seu propi partit, el PSC, d'entre els quals formava part Alfons Romero, varen decapitar al cap de només dos mesos de mandat, donant lloc al període de major inestabilitat política del període democràtic) a Carles Arbolí, publicà Diari de Girona el 3 d'abril de 1994.
Arbolí pregunta a Ametlla per Romero, i l'exalcalde li respon: «L'Alfons Romero és un dinamiter. Allà on es fica posa una bomba i a vegades li esclata a les mans». Però no només això, una vegada expulsat del PSC per doble militància amb el Fòrum Cívic i malgrat haver pactat amb ell, clar que amb l'única finalitat d'evitar l'alcaldia de Martí Palahí, Joan Armangué el va tornar a expulsar, ara del govern de coalició tot adduint que «Els regidors del FC sempre han tingut un objectiu destructiu».
I sí, ara es torna a concretar no ja aquesta la que es podria considerar com orteguiana circumstància sinó el que constitueix l'essència, el que configura la naturalesa política de l'interfecte: el repudi. Segons les cròniques al DdG, citant un comunicat de la seva nova creació, Camvien Figueres, «En l'assemblea extraordinària celebrada ahir 29/03, es va votar i aprovar que el Sr. Alfons Romero fos exclòs de la llista de les properes les eleccions municipals».
He intentat fer una petita i ràpida enquesta entre el món polític local tot volent esbrinar quines han estat les causes que han provocat en aquest cas l'explosió de la dinamita romera (ja se sap que la dinamita no explota per si sola sinó que necessita un detonant previ), però no he aconseguit gairebé res més que algunes declaracions genèriques i, en certa manera, metafòriques.
«El capità no s'entén amb l'armador. Jijiji. Els tripulants parlen idiomes diferents i el disseny de la nau és erroni» em deia un internauta. «No ha acceptat els resultats de les eleccions internes que l'han relegat al cinquè lloc de la llista i no sortirà elegit. Però això no és el Fòrum» em contestava un altre interlocutor. També hi ha qui m'ha respost amb aplaudiments i qui m'ha promès que més endavant m'explicarà el que ha passat. Ad kalendas graecas? Em diu que no, però que ara no «toca». I, com a colofó, també hi ha qui, amb sobrada experiència política figuerenca, m'ha dit que la víctima de tota aquesta tragicomèdia «Morirà matant» perquè, segons pròpies declaracions, «Continuo sent el President de Canviem Figueres». El president o «Canviem c'est moi», expressió d'un absolutisme rediviu guillotinat per la revolució?
