N'hi ha més, n'hi ha més; n'hi ha més, benvolguts lectors, a la sense parió Figueres, de llistes que potser volent-se allunyar del populisme mentider dels partits (que ja se sap que una cosa és predicar, i altra molt diferent donar blat) han fet un gir de 360 graus i han tornat al punt de partida i caigut en la mateixa trampa que volien denunciar; n'hi ha més però potser la que més m'ha cridat l'atenció és la de la recent formació Guanyem Figueres.
I no precisament, encara que sí, per la seva denominació que evoca un cert sentit de batalla, una potser subconscient valoració de què és la ciutat com una certa mena de trofeu que s'ha de conquerir, un valor intrínsec del qual cal apropiar-se, que s'ha de guanyar pel que és considerada una millor causa, la seva, és clar, sinó també per la seva configuració i el seu lideratge.
Perquè, pel que es refereix a la seva composició, es podria fer un paral·lelisme, donat el nombre de peces que la composen, amb un trencaclosques o amb un cub de Rubik que acaba per conformar amb les seves peces una panoràmica clarament d'esquerres. Vegin si no: tal com m'expliquen, i potser me n'oblido d'algún, tenen la seva alíquota part de representació de l'antisistema CUP (la qual en solitari va aconseguir tres regidors a les passades eleccions), de l'excomunista Iniciatives que transformada en Compromís per Figueres va obtenir un escó municipal, d'antics socialistes del PSC incorporats a l'independentisme a través del MES Maragallià, dels comuns (representants del Podemos.cat o ja em perdo?) i d'un grup municipal anomenat La Forja.
Tots ells liderats, per elecció feta en primàries, pel succesor del famós Doya en les tasques de intermediació (una mena de relator a la mesura municipal?) entre l'Ajuntament i la principal comunitat identitària del west side figuerenc.
Davant la meva sorpresa perquè la ideologitzada esquerra hagi fet cessió de la seva sempiterna voluntat de lideratge i protagonisme, hi ha qui em diu que potser és una jugada mestra a l'estil del partit demòcrata americà amb Obama, en el millor dels casos un darrer intent d'integració efectiva de la comunitat gitana amb drets i deures a la normalitat de la vida municipal.
Però hi ha també qui contesta a aquest contertulià que, en tot cas, s'ha de tenir en compte que Obama no va fer mai ostentació de la seva condició racial sinó solament de la de ciutadà americà.
Populismes?
