Ja saben vostès, benvolguts lectors, que, com que tothom fa comparacions entre resultats d'eleccions similars (generals-generals; autonòmiques-autonòmiques...) a mi m'agrada més, malgrat la diferència d'escenaris, comparar el que hi ha succeït a la darrera confrontació electoral amb la seva propera anterior perquè crec que és interessant preguntar-se quines poden ser les raons per les quals, quan així hagi ocorregut, els electors han canviat el vot d'un partit a un altre i quines influències poden tenir per a les convocatòries previstes per al mes de maig vinent.

Com que els escric des de la surrealista, daliniana, és més, des de la figuerenca capital alt-empordanesa, crec que podem concretar aquests interrogants a la vila on només podia néixer Dalí (extrapolables en part a Roses i Castelló d'Empúries), perquè resulten cridaneres les diferències en vots rebuts pels partits de centredreta, un nacional, Ciutadans, i l'altre nacionalista, per no equivocar-me amb el nom, el dels antics convergents, entre les autonòmiques d'ara encara no fa dos anys (el desembre de 2017), uns mesos més tard de la que ni sí, ni no, sinó tot el contrari, declaració d'independència i les actuals generals.

Bé, doncs el cas és que, en aquests setze mesos, els transformistes antics convergents han passat a Figueres de 5.196 vots a 2.685, sofrint una minva del 51% d'electors, i els naranjitos, de 5.848 paperetes obtingudes en aquells moments d'exaltació pro i antiindependentista s'han quedat en 2.396, cosa que significa que els seus electors s'han reduït en un 40%.

El PP, en canvi, es manté amb els seus 1.027 simpatitzants i ERC, malgrat l'eufòria general, només se supera en 696 vots enfront del PSC. que en recupera 1.726.

En resum i arrodonint: uns sis mil vots perduts per aquestes dues formacions capdavanteres el 2017, dels quals dos mil vots han passat a l'abstenció i els altres quatre mil s'han repartit entre la resta de contendents. Així doncs, què ha passat? Perquè si bé podríem pensar que una part del vot nacionalista s'ha passat al radicalisme esquerrà (o no, i ara ERC són els que convocarien eleccions en lloc de declarar la independència?), l'altre hipotètic radicalisme no ha rebut la pèrdua dels taronja. Què ha passat?

És aquí on a mi m'agradaria que treballessin els politòlegs i els enquestadors, a explicar-nos les raons dels canvis en lloc de marejar la perdiu avant match. I, tindrà el record recent d'aquests resultats definitòria influència sobre les properes municipals i europees o només es tracta d'un miratge?