11 de maig de 2019
11.05.2019
Diari de Girona

Xavi Sanllehí, vocació política i compromís personal

11.05.2019 | 01:11
Xavi Sanllehí, vocació política i compromís personal

Era pels voltants de l'hivern de 2006, vaig ser nomenat conseller al Consell Comarcal de l'Alt Empordà, era la primera vegada que sortia a fer política fora de Borrassà, vaig conèixer en Xavi Sanllehí, alcalde de Castelló, el veia com un Déu, una persona que coneixia tots els laberints de l'administració, parlava amb propietat de tot, jo no en sabia gairebé res; això sí que ho tenia, parlava tot el dia de les Tecnologies de la Informació i la comunicació aplicades a l'administració local, tràmits telemàtics, intel·ligència artificial aplicada a la gestió de les ciutats smart city. En aquella època només en parlaven ell i en Carles Puigdemont, dos visionaris.

Un pacte a quatre bandes, amb trànsfugues inclosos, el va apartar de l'alcaldia a les eleccions de 2007, va concentrar la seva activitat política a la Diputació de Girona i a l'oposició a l'Ajuntament de Castelló. Psicòleg de formació, en aquesta època guanya la plaça de director de Recursos Humans de l'IAS, feina a què es dedicarà un cop deixi la política.

El 2011 la sobirania popular li retorna el que els pactes als despatxos li havien tret injustament, l'alcaldia de Castelló d'Empúries; el mateix any arriba a la presidència del Consell Comarcal, just quan la crisi de 2012 aprofundeix els efectes de la de 2008. Tant al Consell com a l'Ajuntament es troba una situació financera dramàtica i la seva gestió se centra en solucionar els efectes de la crisi sobre els comptes públics, em consta que més d'una nit se la va passar sense dormir perquè ni tan sols tenia liquiditat per pagar les nòmines de final de mes.

És el moment que es descobreix la gran vocació comarcal de Xavi Sanllehí, sovint deia: «Els Consells Comarcals si no existissin s'haurien d'inventar, especialment en una comarca amb 68 municipis i 190 nuclis habitats», frase que en alguna ocasió li vaig manllevar.

Preocupat pels petits municipis i els seus problemes, em va demanar si com a representant de la Generalitat el podia acompanyar a fer visites a ajuntaments. Conjuntament els anàvem a oferir serveis de la cartera del Consell Comarcal i la pròpia Generalitat.

És en aquest quadrienni que es produeixen dels fets més desoladors que ha patit la comarca últimament, el gran foc de l'estiu de 2012, amb víctimes mortals i innombrables danys materials; des del Consell impulsa un seguit de mesures per minimitzar-ne els efectes, especialment el disseny de les franges perimetrals al voltant de zones habitades.

La grandesa de les persones es demostra quan es guanya i quan es perd, el 2015 no revalida la majoria a l'Ajuntament de Castelló, la vila comtal -com li agradava recordar- que tant estimava. Amb la intel·ligència que el caracteritza s'adona que la seva presència pot dificultar la governabilitat del municipi, no recull l'acta de regidor i abandona la política, la POLÍTICA amb majúscules, la que sempre li havia agradat, lluny de la politiqueria, que sempre havia detestat.

El 2015 el vaig substituir a la presidència del Consell Comarcal, sempre he pensat en el valor que va tenir de gestionar-lo en les condicions que ell ho va fer.

De la manera de fer política d'en Xavi Sanllehí en valoro moltes coses, però encara valoro més la seva vàlua personal, aquella intel·ligència, capacitat i astúcia que feien que només fossin transcendentals per ell els problemes importants; era capaç d'abstreure's de les petites coses que distorsionaven la millor solució.

Amic, fins sempre!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook