16 de maig de 2019
16.05.2019
Diari de Girona

La segregació i l'absentisme escolar, principals reptes educatius de Figueres

L'Ajuntament ha aprovat el Pla Local d'Infància i Adolescència, amb què marca les polítiques en aquest àmbit per als propers quatre anys Els centres públics dupliquen l'alumnat d'origen estranger, enfront d'aquells de titularitat privada

16.05.2019 | 01:27
L'escola Pous i Pagès pateix especialment l'absentime escolar.

La segregació dels alumnes i l'absentisme escolar són els principals reptes en polítiques d'infància i adolescència que ha d'afrontar Figueres. Així ho estableix el Pla Local d'Infància i Adolescència (PLIA), en el qual es defineixen les prioritats i els eixos d'actuació en aquest àmbit entre el 2019 i el 2023. La segregació i l'absentisme escolar són els grans reptes.

Segons recull el document, elaborat a partir de la Radiografia de la pobresa a Figueres, d'entrevistes i grups de treball, els centres públics de Figueres dupliquen el percentatge d'alumnat d'origen estranger (30,5%) en comparació amb aquells de titularitat privada (12,7%).

Des de l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament, es fa referència a l'elevat nivell de matrícula viva com un dels factors que expliquen aquests desequilibris i, amb tot, fa de la lluita contra la segregació escolar un dels principals reptes del sistema educatiu de Figueres.

«La segregació escolar redueix les oportunitats educatives de l'alumnat més desfavorit, incrementa les diferències entre els centres i va en detriment de la cohesió social», recull el Pla Local d'Infància i Adolescència.

Tot plegat coincideix amb l'important creixement poblacional que ha patit Figueres: del 35% entre el 2000 i el 2017, molt més pronunciat que la mitjana catalana (22%). Pel que fa a la població menor d'edat, aquesta ho ha fet en un 40%. La diagnosi ho atribueix a l'arribada de persones estrangeres a la ciutat.

Absentisme escolar

Figueres també ha d'afrontar els elevats nivells d'absentisme i d'abandonament escolar prematur. Malgrat que l'informe no disposa de dades públiques sobre el fenomen, recull aquesta problemàtica social, que és especialment acusada entre la comunitat gitana a l'escola Pous i Pagès.

Des de l'Ajuntament es posa de manifest que existeixen els protocols per tal que els joves assisteixin regularment a classe –el curs 2018-19 van aplicar-se noves mesures–, però es posa l'èmfasi en els mecanismes de prevenció. L'abandonament escolar es troba estretament relacionat amb els patrons de desigualtat social i l'absentisme s'ha d'abordar en termes d'equitat social.

La manca de recursos per atendre l'alumnat amb necessitats específiques i la massificació de les aules són altres problemes afegits, juntament amb el dèficit d'oferta de places públiques de clicles formatius de grau mig i la falta de mecanismes per preveure i gestionar els casos d'assetjament escolar.

Vulnerabilitat social

En termes socioeconòmics, les dades mostren el fort impacte que la crisi econòmica va tenir en el poder adquisitiu de les famílies figuerenques, quan entre el 2009 i el 2014 la renda per càpita va caure un 27%, mentre que a Catalunya només es va reduir un 5%. En aquest sentit, i tal com es desprèn de l'informe Radiografia de la pobresa a Figueres, del 2017 el 42% de la població major de 16 anys es troba per sota del llindar de la pobresa.

Tot plegat constata que una part important de la població de Figueres, entre els quals hi ha infants i adolescents i les seves famílies, viu en «condicions d'alta vulnerabilitat social».

Al respecte, el Pla Local de la Infància i l'Adolescència també detecta desigualtats en la participació a les activitats extraescolars i que demostren les diferents oportunitats educatives dels infants. El document proposa la necessitat de garantir una oferta de lleure inclusiva.

El PLIA inclou, a més, polítiques en l'espai públic i de mobilitat per fer de Figueres una ciutat segura i on s'hi pugui jugar; de la salut, que actuï sobre els índex d'obesitat infantil i dels trastorns alimentaris; i en l'àmbit d'atenció a les famílies a càrrec de menors, per tal de garantir la cobertura de les necessitats bàsiques.

Per garantir el compliment del Pla, es constitueix una taula de seguiment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook