Diuen els entesos, o els que hi pretenen entendre, que a les eleccions municipals hi compten més les personalitats dels candidats (sobretot, és clar, del seu líder), el seu coneixement popular, les seves particulars empaties, que les sigles per les quals es presenten. Jo, benvolguts lectors, no discutiré la validesa pràctica d'aquesta senzilla regla, però, a la vegada, un munt d'exemples els podria adduir a títol d'excepcions, segons les quals l'èxit més o menys relatiu dels opositors a places de polítics està basat en la plataforma que configura la conjuntura ocasional d'acceptació o rebuig social del partit al qual representen. Analitzin el cas figuerenc i segur, segur que hi trobaran casos dels uns i dels altres. Perquè, segons m'ho explicava, temps era temps, el meu mestre i mentor Ramon Guardiola: « José Luis, para tener éxito en la vida hacen falta tres cosas: Estar preparado, tener la oportunidad... y que te empujen». En una anàlisi ràpida dels resultats figuerencs, potser la primera, més global i més important conclusió que cal deduir és que, en contra del que alguns nouvinguts a la política havien interpretat com a voluntat popular, la diversificació d'opcions, que van traduir en multiplicació d'ofertes que portaven a una fragmentació de difícil governança, l'electorat s'ha inclinat i decidit fonamentalment per un suport dels grups polítics consolidats (PdeCAT, ERC, PSC i Cs), deixant els espontanis o bé sense representació (Veins de Figueres, Aixequem Figueres y Vox) o amb un senzill testimoni (1 regidor cadascú) de la seva participació (Canviem Figueres y Guanyem Figueres). (Com podran comprovar, aquesta suposada regla també té la seva excepció, la del PP el qual, arrossegat per la fallida general es veu condemnat al no-res representatiu municipal).En fi, que de tantes opinions i enquestes avant match més o menys oficials o oficioses de les quals els anava informant, vàrem encertar els resultats un meu amic convergent que em pronosticà que en traurien «vuit o nou» i un servidor quan apuntava en aquestes pàgines i més tard, més convençut, apostava a Ràdio Vilafant, que el bloc de centredreta sumaria la majoria d'onze regidors. Potser era que alguns confonien els desitjos amb la realitat. O tothom; però, és clar quan les voluntats estan contraposades la realitat no pot donar la raó a tothom.