L'Assecador Comunitari de l'Empordà ha complert trenta anys i recentment ho ha celebrat. Va iniciar la seva activitat l'any 1989, quan un grup ampli de pagesos es va unir per no dependre d'intermediaris i buscar la millora de les condicions i dels preus.
En aquells moments, només hi havia dos assecadors a tota la comarca de l'Alt Empordà, i no tots els pagesos podien accedir-hi. D'una banda, hi havia l'assecador de Castelló, que feia un any que havia començat la seva activitat i limitava l'accés als agricultors del seu municipi. D'altra banda, i pràcticament l'única instal·lació a què podien recórrer els pagesos de la resta de la comarca, era una empresa privada de Figueres.
La situació va fer que un centenar de pagesos aportessin el capital necessari perquè, juntament amb l'ajuda econòmica de la Generalitat, es pogués endegar el projecte comunitari a l'Empordà.
L'assecador compta amb dos treballadors, més de 100 socis i 365 proveïdors. A més d'assecar blat de moro, amb una capacitat d'assecatge de 30.000 kg/hora, i altres cereals, els seus serveis s'han ampliat per facilitar la feina de l'empresari agrícola, sobretot pel que fa a donar sortida al material.
Disposa de 2.400 m2 de magatzems i 4.000 m2 de pista pavimentada, la qual cosa permet tenir una capacitat d'emmagatzematge de 10.000 tones. Assecat el blat o el cereal, els pagesos el poden recollir, deixar en dipòsit, o sol·licitar que des de l'assecador en cerquin la venda.
Ernest Guanter, president de l'Assecador, apunta que «ara hi ha menys pagesos, però amb la maquinària que hi ha avui dia, s'arriba al mateix volum de blat de moro i cereal», i és que actualment el món de la pagesia està vivint una revolució tecnològica: aplicacions de mòbil que avisen dels millors dies per recollir, de l'estat dels preus de mercat i guarden l'històric per analitzar els camps més rendibles i els productes més òptims per a cada ocasió.
L'assecador es modernitza
També l'assecador s'ha modernitzat. Avui dia la maquinària està automatitzada i només amb dos treballadors fan funcionar tota la instal·lació, tot i que admeten que durant la campanya de collita de blat de moro s'hauria d'incorporar, temporalment, una persona més.
Des de la instal·lació es proposen diverses millores fins al 2025: la construcció d'un cobert de 1.000 m2 i pavimentar 2.000 m2 (180.000 euros), instal·lar dues sitges amb 560 tones de capacitat per augmentar la qualitat de les mercaderies (100.000 euros) i augmentar en 6.000 tones la capacitat d'emmagatzematge construint una segona línia d'assecatge i emmagatzematge per a cereals ecològics (1.000.000 euros). Cal tenir en compte que la collita obtinguda cada vegada ha de passar controls de qualitat més estrictes -humitat, presència de microtoxines i de residus fitosanitaris, entre d'altres- cosa que requereix inversió per poder oferir als clients unes condicions del servei de l'assecador que els assegurin un bon resultat.
Pere Ballart, actual gerent de la instal·lació, explica que «abans, amb les quotes dels socis era suficient; avui dia, cal fer inversions constantment per complir amb les exigències de qualitat i emmagatzematge. Però, és clar, per poder fer inversions cal que augmenti el volum de cereals, els socis i els clients de l'assecador». Ballart es mostra partidari de realitzar la metodologia de la doble collita amb l'objectiu d'aprofitar millor els recursos, augmentar beneficis dels pagesos, i així també els de l'assecador.
La infraestructura de regadiu actual és dels anys 70 i ha quedat obsoleta. Entre altres problemes, constaten que l'ordre d'obrir o tancar l'aigua, des del pantà de Darnius-Boadella, obté resposta dos dies després, cosa que genera unes quantitats de pèrdua d'aigua desmesurades que deriven en la decisió de no regar els camps. Des del sector reclamen basses de regulació i una gran inversió per modernitzar totes les instal·lacions.
