14 de juny de 2019
14.06.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

«Così Fan tutte»

14.06.2019 | 00:32
«Così Fan tutte»

Si algun paral·lelisme volguéssim establir amb la situació política figuerenca resultant de les darreres eleccions municipals i dels pactes que, com la sardana, es puguin fer i desfer (quan els escric aquestes línies, benvolguts lectors, totes les informacions anuncien el compromís a quatre bandes per impedir la repetició del candidat del PDeCAT com a alcalde), potser el més adient seria recordar Wolfgang Amadeus Mozart i la seva òpera bufa Così fan tutte.

Sí, perquè si en aquesta comèdia musical es fa referència a la volatilitat de l'amor femení, a Figueres li està passant (encara que el mal de muchos sea el consuelo de los tontos) el mateix que no solament succeeix a tantes i tantes poblacions, sinó fins i tot a comunitats autònomes i a la mateixa configuració del govern del país: que una llei electoral aprovada amb la voluntat de transversalitat, de pluralitat representativa, sigui la culpable de les dificultats per conformar governs locals, regionals i nacional i que les negociacions (és curiós, aquí ningú demana llum i taquígrafs) es transformin en un mercadeig quan no en una espècie de pati de Monipodio.

Sí, perquè così fan tutti, tots els partits i tots els polítics (uns amb més o menys marge de poligàmia que altres): quan no poden agafar-les diuen que estan verdes, però quan els collen les ganes i els raïms estan al seu abast no hi posen gaires miraments si són blancs o negres, moscatell o ull de llebre; tenim, en aquests moments, multitud d'exemples a l'abast.

«No cal preocupar-se»

Tot esperant la configuració del nou govern, pel que fa a les característiques del que es preveu com un quadripartit, hi ha qui s'amoïna preveient problemes d'unitat de programes, de prioritats i acords.

Però jo crec que no cal preocupar-se, que això també està inventat. Mirin si no el recent cas d'Itàlia: el país va seguir funcionant com si res.

Potser la solució resideixi en el fet que, a Espanya, la societat civil, en lloc d'estar contínuament a l'aixopluc de l'administració, s'acostumi a caminar a soles sense tenir-la com a pigall.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook