23 de juny de 2019
23.06.2019
Diari de Girona

Els últims alcaldes republicans de Figueres

La ciutat no era governada per un alcalde d'ERC des del 1938, en època de la Segona República. Marià Pujulà, Alexandre Deulofeu i Ricard Martín van ser els darrers batlles del partit

22.06.2019 | 23:33
Els últims alcaldes republicans de Figueres

Figueres i l'Empordà han sigut territori d'il·lustres dirigents republicans que van exportar-ne les bases a la política catalana de principis del segle XX. Noms com Marià Pujulà, Alexandre Deulofeu o Josep Puig i Pujades van marcar la política a la comarca durant la Segona República i, tant Pujulà com Deulofeu, d'Esquerra Republicana de Catalunya, van exercir d'alcaldes de Figueres en aquella etapa. Vuitanta anys després, la ciutat torna a tenir un govern encapçalat per ERC, amb Agnès Lladó al capdavant, que es converteix en la primera alcaldessa republicana en la història de Figueres.

Més enllà de les figures de Pujulà i Deulofeu, el període republicà es va tancar a Figueres amb les alcaldies del també farmacèutic Ricard Martín (1937-1938), vinculat a ERC, i de Baldomer Vidal (1938-1939), del PSUC. Però la primera llavor dels ideals republicans recau en Abdó Terrades, considerat el principal pioner del republicanisme català modern. Va ser escollit alcalde de Figueres en dos períodes, el 1842 i el 1854.

La història d'ERC a Figueres s'inicia l'onze de maig de l'any 1930, quan es va constituir la Federació Republicana Socialista de l'Empordà, adherida a ERC. Marià Pujulà i Josep Puig i Pujades n'eren els homes forts.

A Figueres governaven els catalans federalistes des dels anys 20, tal com explica l'historiador Enric Pujol, i des de la capital alt-empordanesa «prefiguren» el que serà la república catalana «civilitzada, oberta, moderna i progressista».

«Partien de la idea que la república s'havia de fer des de la base», afegeix Pujol, sota els ideals del republicanisme d'esquerra i catalanista, que havien quedat interromputs amb la dictadura de Primo de Rivera i que posteriorment es van reprendre amb la segona república.

L'històric Marià Pujulà va ser regidor diverses vegades des del 1905 i alcalde en quatre ocasions entre el 1914 i el 1920, del 1931 al 1934 i el 1936 i un fervent defensor dels ideals republicans, ja abans de la instauració de la Segona República.

Alcalde sense vots en contra

Pujulà, que s'havia presentat a les eleccions del 1931, va ser investit alcalde sense cap vot en contra, un cas únic a la història municipal de Figueres que es va repetir en els comicis del gener de 1934, tal com va recuperar el cronista oficial de Figueres, Josep Maria Bernils Mach.

Però la proclamació de l'Estat Català de Lluís Companys el 1934 i els Fets del Sis d'Octubre, amb la detenció del Govern català, van propiciar que el Govern central proclamés l'estat de guerra. En aquest context prebèl·lic es va truncar l'alcaldia de Pujulà, que va ser substituït per càrrecs designats directament per l'autoritat militar.

Fins les eleccions generals del 1936 hi va haver sis alcaldes a Figueres. Amb els comicis es van restituir els alcaldes democràtics i Marià Pujulà tornava a tenir la vara d'alcalde, però per poc temps. L'alçament militar del 18 juliol del 1936 i els esdeveniments violents que el van succeïr van desbordar l'Ajuntament i Pujulà va ser cessat per la Generalitat.

Alexandre Deulofeu, Josep M. Ametlla i Marià Pujolà (d'esquerra a dreta)

El va succeir el cap de la CNT i, mesos després, l'alcaldia requeia en mans del farmacèutic Alexandre Deulofeu. Segons l'historiador Alfons Martínez, Deulofeu es podria considerar l'últim alcalde d'aquell període perquè va ser el darrer que va fer «obra de govern». «Va intentar que no es cremessin esglésies i que es respectessin els edficis», explica Martínez. Acabada la guerra es va exiliar a França i va tornar el 1947.

Tot i això, a Deulofeu encara el van seguir dos noms més: el també farmacèutic Ricard Martín Serra i el comunista Baldomer Vidal Compte.

Sobre Martín Serra, un cop conclosa la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se. Va anar al camp d'Argelers, d'on va aconseguir fugir, i es va dirigir a Béziers i després va marxar cap a la República Dominicana. El 1948 va retornar a Figueres, tal com es recull al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà d'Inés Padrosa.

La tasca d'aquests dos últims batlles republicans es va centrar en l'acollida de refugiats en un context bèl·lic en què Figueres va ser la segona ciutat més bombardejada després de Barcelona, segons explica l'historiador Albert Testart. Figueres va tenir dotze alcaldes en vuit anys, entre el 1931 i le 1939.

Ametlla, republicà d'ideals

Però quaranta anys de dictadura van transformar la societat figuerenca tant en l'àmbit econòmic com cultural, i d'aquella ciutat de principis del segle XX ja no en queda «res de res». Amb la instauració de la democràcia, Testart matisa que el primer alcalde de la democràcia del 1979 a Figueres, Josep Maria Ametlla, era republicà a títol personal, malgrat presentar-se pel PSC. «És agosarat dir que Figueres no havia tingut un alcalde republicà des de feia vuitanta anys, perquè Ametlla ho era a títol individual malgrat ser alcalde pel PSC», matisa.

Ametlla va anar de voluntari en una bateria antiaèria per defensar la República, es va exiliar a França i juntament amb altres catalans va fundar la revista Quaderns a l'exili. Va ser escollit el primer alcalde de la democràcia a Figueres en representació del PSC però va dimitir tres mesos després per divergències amb el partit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook