La secció tercera penal de l'Audiència de Girona ha condemnat l'exalcalde de Bàscara, Lluís Lloret, a 3 anys i 9 mesos de presó per un delicte d'estafa continuada. També se li imposa a una multa de 2.484 euros i la suspensió de càrrec públic durant setze mesos. També haurà de pagar una part dels costos del procediment. La sentència considera demostrat que la voluntat de Lloret era «extreure des de l'inici al senyor Costa tants diners com pogués», estafant l'empresari Pere Costa en el cas del Polígon d'Orriols fent-lo creure que es podia construir tot i saber que no es podria executar. L'exbatlle haurà de pagar en concepte d'indemnització a l'empresari els 6.290.091,05 d'euros que va abonar i en cas de no fer-ho es condemna subsidiàriament l'Ajuntament. Se l'ha absolt, en canvi, del delicte de prevaricació i d'extorsió.
En el mateix sentit, l'Audiència absol els altres dos processats en el cas, la secretària municipal i l'advocat assessor. La sentència conclou que en el primer cas, la secretària va redactar un certificat urbanístic fals sense coneixement que contenia errors donat que va ser contractada pel municipi, i per tant «no tenia formació jurídica». Per això el tribunal considera que va actuar d'un mode «imprudent» però sense mala fe, i en tot moment actuant sota el consell del llavors batlle -i també expert urbanístic-, Lluís Lloret.
Del Parc del Cavall als tribunals
El municipi podria haver d'assumir una xifra milionària d'indemnització per un cas que es remunta al 2004 quan l'exalcalde Lluís Lloret planejava la construcció d'un Parc del Cavall amb hotels, apartaments i tota mena de serveis que havia de revolucionar l'economia de la població.
Pere Costa es va interessar per construir al polígon d'Orriols on va comprar terrenys i Lloret va fer-li creure que podia construir quan la tramitació urbanística estava paralitzada. Però Lloret el va convèncer. Li va emetre «un certificat» des de l'Ajuntament que acreditava que les parcel·les formaven part d'un pla parcial en sòl industrial aprovat als anys 90. S'especificava que hi havia «una paralització de les llicències d'obres» perquè l'Ajuntament estava en procés de revisió el POUM, i que havia de passar un any abans pogués atorgar les llicències per urbanitzar les parcel·les.
L'Ajuntament havia de tirar endavant la tramitació o retornar els diners com demana ara l'empresari. Segons apunta la sentència, el certificat emès ocultava qüestions essencials sobre el pla que el feien inviable, d'entre les quals la condició imprescindible la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat en els tres mesos posteriors, un pas que no es va fer.
El promotor, un cop va rebre el certificat urbanístic, va efectuar la compra de 12 parcel·les, el 50% de les que constava el polígon, i va efectuar diversos pagaments al consistori per valor de més de 6 milions d'euros que mai es van invertir en el projecte. De fet, l'ús industrial es va descartar perquè es preveia construir un hipòdrom a la població amb complex hoteler, residencial i comercial.
El tribunal indica que Lloret, amb la voluntat de lucrar «injustament» l'Ajuntament, pretenia «extreure tants diners com pogués» de l'empresari, utilitzant «qualsevol mètode». Sobre això, l'exalcalde ha sostingut que mai es va incomplir i que va ser responsabilitat de l'empresari que no tirés endavant.
