Més enllà de la dinàmica d'acusacions de declarar i publicar mentides en les quals s'estan veient immersos el nou govern, una mena de billar a quatre bandes, i la recent oposició configurada pels descendents de l'antiga Convergència, (els representants de ciutadans callen, semblen convidats de pedra, i el PP també encara que, sense regidors, alguna cosa podrien dir per manifestar que, pel cap baix, és viu com a partit), a propòsit de si el repartiment del poder constitueix un major o menor espoli a les arques públiques que el de la passada «legislatura» municipal (això no serà potser sinó la punta de l'iceberg que vindrà a ser la dinàmica figuerenca dels quatre anys vinents i és normal que, perquè com que « quien a hierro mata a hierro muere», el renovat equip de Jordi Masquef no estarà disposat a perdonar-li ni una sobretot als repetidors del PSC-ERC); més enllà d'aquest «i tu més», a veure qui guanya, i encara que sigui interessant saber qui menteix, o qui menteix més i qui és més malbaratador, a mi no és aquesta qüestió la que més m'ha sobtat de l'organització del cartipàs que ha fet públic la nova Majoress. El que més m'ha cridat l'atenció ha estat que, tot i agrupar-se l'acció municipal en tres grans àrees al davant de les quals i cal suposar que amb tasques de direcció, coordinació i supervisió de les regidories que formen part del seu bloc s'han posat a tres pesos pesants (un primer tinent d'alcalde transfigurat en vicealcalde, es veu que va agradar l'invent de Vila amb Canet, i dos tinents d'alcalde més), que cap d'aquests caps no sembli precisar dedicació exclusiva per desenvolupar adequadament les seves complexes tasques governatives i, en canvi, si ho necessiten els subordinats que només seran responsables de temes parcials. Sincerament, aquesta contradicció, aquesta manca de lògica és difícil d'entendre: Necessita més dedicació el responsable de part que el de tot, o ens trobem amb decisions ad hoc ad personam que res tenen a veure amb un adequat sistema operatiu-retributiu? Altra vegada el surrealisme figuerenc? Hi ha més detalls però, com l'entremaliada distribució de dependències per les quals un mateix regidor tindrà diferents caps segons la tasca atorgada, de manera que el més probable és que es produeixin curtcircuits i disfuncions d'interessos i responsabilitats en la seva operativa final. Diuen que és un organigrama modern però sembla més aviat un patchwork. Esperem els 100 dies, al setembre, per comprovar, com deia la cançó que « todo serà maravilloso»?