07 de juliol de 2019
07.07.2019

Estrangers i població envellida, víctimes de l'ictus a l'Alt Empordà

07.07.2019 | 00:10
Estrangers i població envellida, víctimes de l'ictus a l'Alt Empordà

L'hospital de Figueres atén de mitjana uns 250 ictus anuals, la meitat dels quals són traslladats al sociosanitari. L'accés a grups d'ajuda és clau i des del setembre l'Associació Ictus Girona oferirà els seus serveis a la capital empordanesa.

Els hàbits sedentaris, el ritme de vida i dietes poc equilibrades poden determinar que una persona pateixi un ictus. Però a l'Alt Empordà, a més, s'hi sumen dues particularitats més amb relació a la resta del territori: una població més envellida i l'important nombre de jubilats estrangers (majoritàriament francesos i alemanys amb una segona residència a Roses i Empuriabrava), que arrosseguen més factors de risc pels hàbits del seu país d'origen.

De fet, l'obesitat, el colesterol i la pressió alta són factors de risc que poden produir un ictus i en el cas dels jubilats estrangers aquests indicadors són més acusats, segons explica la neuròloga de la Fundació Salut Empordà, Olga Carmona.

A la comarca, l'hospital de Figueres atén anualment uns 250 casos d'ictus. Aquest valor, però, és una xifra «de mínims», segons assenyala Carmona. La dada fa referència als pacients ingressats a la capital alt-empordanesa però no s'inclouen aquells derivats directament a l'hospital Josep Trueta o a altres centres hospitalaris de Catalunya. «Calculem que a la comarca se'n produeixen entre 300 i 350 l'any», subratlla.

L'edat mitjana dels pacients d'ictus se situa entre els 65 i els 80 anys, però Carmona assenyala que cada vegada hi ha una major prevalença a factors cardiovasculars de gent més jove (a partir dels 50 anys) que puguin derivar en un brot.

Dels 250 casos registrats, el 70% són ingressats en el propi Hospital de Figueres. Posteriorment, gairebé la meitat són traslladats al Centre Sociosanitari Bernat Jaume perquè necessiten una atenció especialitzada durant els mesos posteriors al brot.

Precisament a partir del setembre l'Associació Ictus Girona oferirà les seves activitats d'orientació i informació de la malaltia a Figueres, a les instal·lacions del Casino Menestral. Representa un pas endavant per fer més accessible l'acompanyament als pacients d'arreu del territori.Inicialment, a Figueres només es programarà el Grup d'Ajuda Mútua (GAM), un grup reduït conduït per la infermera Rosa Suñer. Es trobarà un dia a la setmana al Casino Menestral per a oferir un acompanyament en el dia a dia de les persones que han patit un ictus. Des de l'Hospital de Figueres, es reconeix la importància de les associacions de malalts en el procés de rehabilitació davant la necessitat de «començar a fer activitats més a prop del pacient».

Rehabilitació més accessible

De fet, l'etapa de la rehabilitació és la que presenta més dèficits tant per a pacients com per a familiars i cuidadors. «Després d'un ictus s'ha de proporcionar una rehabilitació com Déu mana i a la sanitat pública encara li costa», subratlla la neuròloga Olga Carmona. «S'inverteixen molts recursos en evitar les seqüeles, però què passa amb els pacients que no han arribat a temps?», insisteix. Un dels grans reptes, doncs, és el de garantir que aquests pacients recuperin al màxim les seves capacitats i l'accessibilitat a les associacions de malalts és clau.

D'altra banda, referent al tractament de l'ictus, en l'últim anys s'estan aplicant tècniques a Girona que fins ara només s'oferien a Barcelona, com ara desembussar l'artèria afectada a més del tractament químic. Tot i això té limitacions i no està disponible les 24 hores del dia. «El gran repte seria poder trobar un tractament que fos eficaç passades les sis hores, perquè tenim una finestra d'oportunitats molt petita», insisteix.

El 85% dels casos són ictus isquèmics, és a dir que es produeixen a causa de l'obstrucció d'una artèria i depenent de les seves dimensions l'afectació serà major o menor. El 15% dels ictus restants són el que es coneix com a vessament cerebral, es produeixen pel trencament d'una vena que produeix una hemorràgia i no per obstrucció. En aquest cas, la hipertensió és un factor de risc.

La soledat, un agreujant

Amb relació a la resta de comarques gironines, la de l'Alt Empordà és una població envellida i «per tant més sola», diu Carmona. La soledat de la gent gran, precisament és un gran entrebanc per reduir les seqüeles d'un ictus, i és que és clau una detecció prematura per poder frenar-lo quan abans millor. Amb el codi RÀPID (Riu, Aixeca els braços, Parla, Ictus i Depressa) es pot detectar si hi ha alguna alteració de la mobilitat i actuar amb rapidesa.

«Si ho detectem en les primeres sis hores podem posar-hi remei, a partir de les vuit hores ja no hi ha res a fer», assegura la doctora. En el cas dels estrangers s'hi suma, a més, les dificultats idiomàtiques. L'hospital disposa durant tot l'any d'una traductora precisament per aquest perfil poblacional. Quant a la rehabilitació del llenguatge, el servei de logopèdia no està encara preparat per fer-ho amb la seva llengua materna i una de les solucions és tornar al seu país d'origen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook