oncs sí, benvolguts lectors, el quatre genets del Change now! polític figuerenc segueixen la seva particular cavalcada pels camins del canvi cap a la fita final per a què tot segueixi igual.

Perquè, quines són les diferències en aquesta nova representació quadriennal de la Commedia dell'Arte que són les constitucions dels ajuntaments? Cap ni una; tot no és res més que una Neverending story en la qual només canvien de veritat els personatges, i no sempre tots, encara que es presentin amb nous papers i màscares. Però el libretto segueix sent el mateix: un repartiment del poder, cosa lògica aquesta ja que de poder manar es tracta, i quelcom més pràctic o prosaic a l'hora que més discutible, un repartiment dels beneficis econòmics en forma de retribucions de lliure i personal assignació perquè, sense voler ser irreverent, donant-li la volta a la màxima bíblica, no només amb idealisme es pot sobreviure sinó que es necessita el nostre pa de cada dia.

Bé el cas és que, suma i segueix, els quatre genets ens porten de sorpresa en sorpresa, de contradicció en contradicció, de «Digos y Diegos» entre ahir i avui, quan no de sobresalt en sobresalt amb les seves decisions. Tot seguint sense entrar en cap debat de caràcter ideològic (encara que la configuració governamental de deu més un doni tema per parlar-ne: aquest matí em comentaven que l'únic representant de la Convergència empipada ha aconseguit reempipar als enfadats que els votaren), i cenyint-nos als aspectes tècnics organizatius, les darreres decisions són prou eloqüents del tarannà pel cap baix dels dos pilars del nou govern, ERC i PSC perquè sembla que CF i GF no saben/contesten.

Mirin si no: modificació de partides pressupostàries, retirant previsions d'inversions per poder pagar el nous sous (Diuen que de menor import que els anteriors!) i retirada de competències de debat i acord del ple en favor de la Junta de Govern formada únicament per membres de l'equip directiu, per fer més àgil, proclamen, la governació ciutadana, que abans era un «cacao». Ho seria perquè les oposicions tenen la mania de discutir-ho tot?

Doncs aquí tenen la solució: evitar els debats i portar una línia gerencial. Si ho fa l'esquerra és que ha de ser molt democràtic. Que prenguin nota el centre, els liberals, les dretes i la ultradreta!