L'Escala es quedarà properament sense l'última sala de cinema dels darrers cent anys en una població on n'hi ha hagut cinc a més de projeccions puntuals en altres espais. Si el vídeo va acabar amb els cinemes del segle passat, els multisales ho feren ja a finals del segle XX amb aquest últim cinema, el cinema Catalunya. La família propietària ha venut la finca a una promotora que s'espera que l'enderroqui en els propers mesos per aixecar-hi pisos.
Als Fulls d'història Local que edita l'arxiu, l'historiador Lluís Alsina relata que a la dècada dels anys cinquanta del segle passat hi havia 2.475 habitants i tres sales de cinema en funcionament.
El cinema «va arribar a ser un element important de la vida quotidiana que assoliria el seu punt més àlgid en la dècada dels cinquanta». Hi havia tres sales de cinema funcionant (Pekín, Can Sureda i el Cacahuet) i, per tant, «podem fer-nos una idea de l'assídua assistència dels escalencs a l'espectacle cinematogràfic».
«A la sessió de la tarda hi anava el meu avi amb mi i el meu germà, i a la nit la meva àvia amb el meu pare i la meva mare». Ho explica l'arxivera de l'Escala i directora el Museu de l'Anxova i la Sal, Lourdes Boix, que com moltes famílies va viure el final d'uns anys en què el cinema era molt present a la vida de la població.
Per ordre cronològic, els primers cinemes van ser Can Sureda i Ca la Viuda (més tard anomenat cinema Cacahuet).
Poc abans de 1936 s'hi va afegir el Cinema Catòlic on més tard hi hagué el Pòsit dels Pescadors i que portava un mossèn. Va tancar el 1927 quan va obrir un quart cinema, el Pekín, a la cantonada del carrer Maranges amb carrer del Port.
Lourdes Boix constata que a l'Escala, tot i ser un poble de pescadors, aglutinava gent dels pobles del voltant. A més, a principi del segle XX hi hagueren dos ateneus, el d'Art i Cultura i el Víctor Català que organitzaven tota mena d'activitats. Que hi hagués dos ateneus, indica, segons Boix que hi hagué «una gran activitat cultural en un sentit ampli» , cobrien el que no feien els ajuntaments i les classes populars tenien un lloc on formar-se. I el cinema era un element més.
Viure a fons el cinema
La gent vivia el cinema. Al Cacahuet, al carrer Poca Farina, «la gent xiulava, ajudava el protagonista, i quan sortia tothom s'hi identificava, els nens tiraven trets pel carrer...», relata Boix.
Però el 1967 tancava el Cacahuet i poc després el Sureda. Quedava la sala Pekín, on sovint havien de posar cadires als passadissos per atendre la demanda. Però també va acabar tancant el 1977 coincidint amb el boom turístic.
Segons Lluís Sala, el boom del turisme no va afectar el cinema perquè tot i que els veïns temporalment no hi anaven per la feina, sí que ho feien els turistes. Segons l'historiador «serà el vídeo i no el turisme el que sentenciarà el tancament de «Pekín».
Tres anys més tard, el 24 de juny de 1980 va obrir les portes el cinema Catalunya. El posava en marxa la família Gubau -el pare, Ricard; i els fills, Esteve i Lluís-, durant dècades es van dedicar a l'exhibició cinematogràfica i ho van fer també a poblacions petites. El de l'Escala va ser un dels que van obrir. Estava situat al capdamunt del carrer de Gràcia.
Alternava la projecció de films d'estrena recent de qualitat amb productes comercials que es poden trobar al videoclub. La sala mai tingué una gran afluència de públic com els anys anteriors, tot i els esforços per part dels empresaris. Pocs anys més tard va tancar les portes.
El CER el reobre
El Centre Esportiu i Recreatiu (CER) de l'Escala el gestionà durant una temporada per intentar mantenir el cinema. S'hi situà un petit punt de venda de gominoles per atraure el públic més jove però tampoc tingué èxit i davant la poca afluència va acabar tancant.
La família propietària l'ha venut fa uns mesos a una promotora que té previst enderrocar-lo per aixecar-hi pisos. Éstà situat a una de les entrades al centre històric i a pocs metres de la cala de la Creu i la Mar de'n Manassa, un indret privilegiat.
Tot i que no hi ha cap sala permanent de cinema, la presidenta del CER, Mercè Rueda, explica que sí que ofereixen durant l'estiu els dijous les sessions de cinema al carrer, als jardins del centre cultural. Dijous s'hi va poder veure Rompe Ralph 2 i la setmana vinent El Cascanueces y los cuatro reinos.
Una altra iniciativa cultural és el Cinema Vora el Mar, en aquest cas a la Riba i organtizat per l'Associació de Comerciants i l'Ajuntament. El 19 d'agost, per exemple, s'hi podrà veure Bohemian Rhapsody a les deu del vespre.
