¿ Qué hacemos? Lo que te dé la gana. Daremos otra vuelta a la manzana». Expressat amb accent gallec (a Madrid va haver-hi un important component de migrants? sueus), és el que es deien amb parsimònia dos serenos a la sarsuela La verbena de la Paloma.

L'obra recrea, en el barri de la Latina, una de les festes més populars del Madrid castís en les que el principal refresc en aquelles nits d'estiu, pel cap baix com chaval ho recordo, era la llimonada i l'aigua fresqueta del càntir.

Em venen a la memòria aquests records d'infància a propòsit de la que sembla la darrera ocurrència dels quatre genets del canvi figuerenc, la d'instaurar un servei civil de vigilants. Segons els diccionaris, vigilant i sereno serien sinònims, encara que en castellà podria fer referència a la seva circumstància de persona serena que, disposant de claus dels habitatges, havia d'acompanyar o guiar els noctàmbuls una mica «alegres» en la tornada a casa.

I en català indicaria més un agent cívic denunciador de fets més o menys delictius i no sé si de servei nocturn o només de dia o ambdós.

En qualsevol cas, encara que avui més que en aquells temps de Don Hilarión (aquell a qui una morena i una rossa li donaven l'opi amb tal gràcia que no es podia resistir) les ciències « adelantan que es una barbaridad», és com si el modernisme i el progressisme consistís en recrear antigues i populars figures que, per altra part sembla que no disposen de la corresponent i suficient cobertura legal.

«Otra vuelta a la manzana»

Però bé, tenint en compte que estem a l'agost i en els dies al voltant de la festivitat religiosa catòlica, apostòlica, romana i espanyola amb potser més variants autonòmiques (que la Verge, dit sense cap ànim irreverent, s'acomoda molt fàcilment a les necessitats identitàries específiques de les quals cadascú vol presumir), si non é vero é ben trovato per donar peu a un comentari del ferroagosto.

« ¿Qué inventamos? Lo que te dé la gana. Pues daremos otra vuelta a la manzana».