Aquest turista accidental que cada setmana els escriu no està segur en aquests moments, benvolguts lectors, de si ha publicat alguna opinió contrària a la decisió municipal de destinar l'edifici de l'antiga presó a escola en lloc de a Museu del Circ, o si bé, desemparat en la soledat discrepant, va decidir callar i, fent un paral·lelisme amb en Labordeta a les Corts, però d'una manera una mica menys escatològica, va pensar: ja s'ho faran!

Doncs bé, segons les darreres notícies, ni museu perquè els diners havien de destinar-se a fins socials (això sí, tres dies de bacanals subvencionades públicament emulant el Libiamo de la Traviata sí que són possibles), ni escola presó perquè, a hores d'ara resulta que els quatre genets del canvi figuerenc, i cal suposar que també la Gencat.cat, s'han adonat del que algú ja havia pronosticat: que la solució presidiària era més cara que la construcció d'un edifici de nova planta i de la «complexitat d'adequar un antic centre penitenciari a una escola». Vaja, que com deia, temps era temps em sembla que en Fraga, l'encerten quan rectifiquen. Sí, perquè el passat mes de maig, a un mes de les eleccions, la segona candidata a alcaldessa de Figueres explicava que, pel que feia al compromís del Departament d'Ensenyament (no s'oblidi, a càrrec del seu company de partit Bargalló), «segueix intacte, tal com el mes de novembre del 2018 es va anunciar» en una nota de premsa en la qual apareixia tota cofoia al costat del vicepresident Aragonès (amb accent català perquè no hi hagi confusions nacionalistes), de la consellera de Justícia i del mateix Bargalló, tot anunciant a bombo i plateret: « Agnès Lladó desbloqueja la cessió d'ús a Ensenyament de la presó vella de Figueres». (Poden trobar la notícia de propaganda completa en aquesta adreça: http://locals.esquerra.cat/figueres/article/95868/agnes-llado-desbloqueja-la-cessio-dus-a-ensenyament-de-la-preso-vella-de-figueres).

En fi, que, com els deia, no fa gaires dies, sense cap ànim apocalíptic, l'arribada de setembre no faria que tot fos meravellós, sinó que per a molts significaria l'amarg despertar del dolç somni d'una nit d'estiu. Però ja s'ho faran: els polítics són tossuts i els agrada equivocar-se abans que rectificar i, així i tot, moltes vegades ni rectifiquen després d'equivocar-se.