El Port de la Selva busca solucions a la salinització de les aigües que està patint els darrers anys i és conscient de la tendència a un descens de les pluges que fa preveure que les situacions viscudes es poden repetir. A finals d'estiu l'Ajuntament va haver de recomanar a les poblacions de risc no beure aigua de l'aixeta. És una de les darreres mesures restrictives. L'alcalde, Josep Maria Cervera, espera que les precipitacions registrades els últims dies permetin aixecar les restriccions ben aviat, però diu que cal estar preparats per a un futur en què les pluges siguin cada vegada menys freqüents.
«Podem prendre mesures, però queda clar que l'emergència climàtica hi és i que haurem de treure el màxim rendiment dels recursos que tenim. Cal conscienciació», assegura. Perquè a finals dels anys 90 la zona del cap de Creus registrava unes precipitacions anuals del voltant de 600 litres per metre quadrat. Vint anys després, i en el millor dels casos, les pluges han deixat entre 400 i 500 litres, en el pitjor: entre 300 i 400.
A l'Alt Empordà, la majoria dels municipis de la comarca s'abasteixen de l'embassament de Darnius-Boadella i d'altres conques. Però el Port ho fa a través d'un aqüífer. La restricció més important la van patir l'estiu passat. L'Ajuntament va haver de llogar una dessalinitzadora, una mesura amb «un alt cost econòmic i energètic».
Aquesta temporada van adoptar una mesura «provisional»: connectar-se a la xarxa de Llançà. La solució definitiva ha de passar per fer-ho amb la de Cadaqués, que, connectada a Roses, disposa de suficient aigua per abastir els dos municipis, però el procés té una tramitació llarga i, a hores d'ara, s'està elaborant el pla especial que ho ha de fer possible. Mentrestant, la connexió provisional ha servit des de la primavera per deixar descansar l'aqüífer. Malgrat això, a finals d'agost la salinització, juntament amb la incapacitat de la xarxa per abastir al 100% els dos municipis turístics, ha provocat que s'apliquessin noves recomanacions per a la població de risc. Cervera diu que esperen que les pluges dels darrers dies permetin aixecar-les ben aviat i que la connexió amb Llançà serveixi per poder tornar a posar en marxa la regeneració d'aigua a través del projecte Demoware.
El sistema, que tanca el cicle de l'aigua i convertia el municipi en «autosuficient», permet que, un cop utilitzada, torni a la depuradora, se'n separi una part que passa per uns filtres i s'enviï al dipòsit. Des d'allà i sense abocar-hi clor, es dirigeix a unes basses de filtratge construïdes artificialment que filtren l'aigua cap a l'aqüífer. Aquest procés permet que l'aigua recuperi les seves propietats minerals i es barregi amb la resta.
El projecte pioner, aturat
El problema arriba quan s'ha salinitzat l'aquïfer. El sistema no es pot fer servir perquè suposaria abocar aigua salada al circuit. Des del 2018, el projecte està aturat i la previsió és poder-lo tornar a posar en funcionament aquest hivern. «El temps que va funcionar va permetre generar un 15% del consum anual que tenim», assegura l'alcalde. Per això, diu, aquesta és la seva aposta de futur.
Per a l'alcalde, la situació excepcional i «d'aïllament hídric» del Port ha propiciat que s'hagin hagut de prendre mesures abans, però creu que l'aprofitament dels recursos i la regeneració serà el camí de futur que haurà de seguir tothom. Cervera diu que la població no ha augmentat en els últims anys però que els consums es mantenen des del 2010. Al municipi, diu, es consumeixen uns 300 milions de litres l'any, 2,5 dels quals en dies de màxima afluència del mes d'agost. «Amb les restriccions tampoc ha baixat gaire. Falta conscienciació!, afegeix.De fet, diu que les ordenances ja contemplen una pujada del preu quan se superen els consums que es consideren normals, «però encara hi ha molta gent que diu que ho pot pagar». Per això, a les noves ordenances estan estudiant noves mesures i recorda que, un cop estiguin connectats amb Cadaqués, els preus necessàriament pujaran perquè l'aigua ja no serà de «km 0».
«Potser ens hem de replantejar si cal dutxar-se a la platja cada cop que sortim de l'aigua o si hem de regar els jardins com ho fem, o potser fer-nos a la idea que no podem tenir un jardí com el tenen al nord d'Europa».
