Maçanet de Cabrenys inaugura avui «La ruta dels exilis». El projecte ha senyalitzat els tres camins que milers de persones van emprendre el febrer del 1939 però que també van utilitzar a la inversa, anys més tard, aquells que fugien de l'ocupació nazi a França. La commemoració es farà seguint un tram del camí fins a les Salines i acabarà amb la representació de l'obra de teatre Els darrers dies de la Catalunya Republicana, que narra els últims dies de l'escriptor i polític Antoni Rovira i Virgili en el seu camí cap a l'exili juntament amb la seva família.

El projecte per recuperar la ruta «dels exilis» va començar fa més d'un any i, a partir d'aquest dissabte, serà una realitat. Maçanet de Cabrenys, en col·laboració amb l'historiador local Pere Roure, estrena avui la senyalització dels tres trajectes, que sumen uns 18 quilòmetres.

De moment, s'han instal·lat els cartells indicatius i una pancarta amb una fotografia de l'època a l'edifici conegut com La Forestal. Però, segons l'alcaldessa, Mercè Bosch, la intenció és continuar recopilant instantànies per mostrar-les al llarg del camí. «Aquesta és una primera fase», diu.

La Forestal va ser, precisament, el punt on es va establir el darrer control on els que fugien deixaven pertinences com cotxes (que acabaven estimbats o cremats) per continuar el camí a peu.

Es calcula que entre finals de gener i principis de febrer de 1939, unes 350.000 persones van fugir travessant els Pirineus a través del Pertús, Portbou i altres municipis de l'Alt Empordà. Molts ho van fer per camins de muntanya com els de Maçanet. L'alcaldessa diu que l'objectiu del projecte és, precisament, «retre homenatge» a totes aquestes persones que van haver de fugir, en una direcció o altra.

La sortida d'avui es repetirà un cop al mes resseguint una part del tram. Hi ha prop d'una cinquantena de persones inscrites. El recorregut comença a les set de la tarda i al final s'ofereix als assistents un refrigeri «auster» per rememorar uns temps complicats: una tassa de caldo. Després, se'ls torna al centre del poble on s'ha programat l'obra de teatre.

Testimonis excepcionals

La Maria i la Mercè Figa són dues de les «supervivents» de la Guerra Civil. Aquell febrer el recorden com si fos avui perquè, tot i tenir 91 i 89 anys, ho van viure de primera mà. El seu pare era guarda a La Forestal. «Hi va passar gent de tots els bàndols», expliquen. Fa 80 anys tenien 11 i 8 anys i el context de guerra va fer que per aquesta finca hi passessin centenars de persones i que la seva infància transcorregués entre ferits, milicians, soldats i bombes de mà. Fins i tot, van aprendre a desactivar-les i, sovint, jugaven a escriure noms amb pólvora.

«No teníem por de res perquè vam veure de tot», asseguren. Per això, diu la Mercè, «espero que mai més es torni a repetir el que vam viure». «La gent estava molt desesperada d'haver perdut la guerra, de no saber on anirien, que eren capaços de tot. No tenien res, marxaven amb les mans a la butxaca i no sabien què passaria quan arribessin a França», assegura la Maria.