La presó vella de Figueres va tancar les portes definitivament ara fa cinc anys i, en només els últims deu mesos hi han desfilat quatre consellers diferents que a «bombo i plateret» han proclamat als quatre vents tenir la solució per donar un ús a l'antic centre penitenciari. Tot i això, no s'hi ha arribat a executar mai cap projecte i l'immoble es manté intacte després que el 26 de juliol del 2014 marxessin els últims presos cap al Puig de les Basses.

Del trasllat de l'escola Carme Guasch a l'antiga presó ja no en queda res. El projecte que l'anterior govern convergent havia venut a l'opinió pública figuerenca i que durant cinc anys havia protagonitzat titulars ara ha quedat fulminat. Tocat i enfonsat. Amb el canvi de color en els despatxos municipals també ho ha fet el projecte per la presó vella. Ara es vol convertir en un centre de serveis administratius.

La nova sortida arriba quan encara no fa ni un any que la Generalitat va desembarcar a Figueres amb tres consellers, tots d'ERC, per fer-hi -finalment- la reclamada cessió d'usos entre el Departament de Justícia i el d'Educació perquè s'hi pogués començar a desenvolupar el projecte executiu de la nova escola. El 15 de novembre del 2018 els caps d'Educació, Josep Bargalló; Economia i Hisenda, Pere Aragonès i Justícia, Ester Capella, escenificaven aquest tràmit asseguts en pupitres, emulant la futura escola que havia d'acollir les instal·lacions. Ja aleshores, tot quedava condicionat, com en els últims dos anys, pels pressupostos prorrogats. A més, Bargalló, que havia assumit recentment el càrrec, tampoc s'atrevia a posar-hi una data.

Els mitjans de comunicació van comprar el discurs de la Generalitat, que es comprometia a impulsar-hi l'escola, i els titulars parlaven d'un «pas endavant» pel futur del Carme Guasch. Però mig any després d'aquesta posada en escena, el Departament d'Educació no l'incloïa en el pla de noves escoles fins al 2023.

En precampanya electoral per les eleccions municipals del 26 de maig i amb la ressaca de les generals del 28 d'abril, l'anunci va derivar en enfrontaments dialèctics entre l'aleshores alcalde Jordi Masquef, ERC i l'AMPA del centre.

Però un cop asserenats els ànims, el guió ha fet un gir de 180 graus amb els nous actors sortits del 26-M. No havien passat ni 365 dies del desplegament de Bargalló, Aragonès i Capella que un nou conseller, ara Chakir el Homrani (de Treball, Benestar Social i Família), aterrava el dimarts 24 de setembre a la «ciutat dels detalls» per presentar, acompanyat de l'alcaldessa republicana Agnès Lladó, els nous usos de la presó. Ara s'hi proposa convertir-la en un «centre unificat de serveis administratius». És a dir, s'hi volen traslladar les oficines que la Generalitat té en locals de lloguer a la ciutat.

Més temps

Però aquest tampoc es preveu que sigui un projecte àgil. El conseller ja va subratllar que la concreció del projecte «requerirà temps». De fet, ni Chakir el Homrani ni Agnès Lladó van definir-ne els terminis -tal com havia fet Bargalló el novembre passat- ni es va concretar si aquesta nova pensada seria superior al cost de remodelar la presó per fer-hi les dependències comunes amb l'escola.L'anunci d'aquesta setmana anava acompanyat d'un acord amb el Departament de Treball. I prou. De la resta de conselleries amb serveis a Figueres no se'n va concretar res i malgrat tot aquest panorama, les administracions encara confien que el nou projecte convenci altre cop els figuerencs.

El futur del recinte ha esdevingut una de les puntes de llança de les dues últimes eleccions municipals (2015 i 2019), però de moment cap govern ha sigut capaç d'impulsar-hi els projectes anunciats. Des del seu tancament, els usos de l'espai han sigut motiu de debat polític. La presó, a més de la construcció de l'escola als entorns, havia de compartir les dependències amb altres serveis que mai es van arribar a concretar. Hotel d'entitat o la unificació dels arxius local i comarcal són algunes de les propostes infructíferes que s'hi havien ideat.