06 de octubre de 2019
06.10.2019

«Figueres ha de recuperar la memòria dels bombardejos i els seus 400 morts»

L'historiador Enric Pujol publica el llibre «Figueres, la Gernika catalana» i actualitza la xifra de víctimes de les bombes amb testimonis orals i escrits

05.10.2019 | 23:41
Bombardejos a la plaça de l'Ajuntament.

Figueres va ser la ciutat catalana amb més víctimes mortals durant els bombardejos de la Guerra Civil, després de Barcelona. La vintena d'atacs indiscriminats contra la població responia a una qüestió estratègica –era un punt de pas de milers d'exiliats– i simbòlica, Figueres es va convertir en seu de tres governs: el de la República, la Generalitat i el Govern basc. Aquest context li ha valgut la denominació de la «Gernika catalana».

Ara, el llibre Figueres, la Gernika catalana. Els bombardeigs de Figueres durant la Guerra Civil1938-1939 (Efadós, 2019) , de l'historiador figuerenc Enric Pujol, actualitza la informació fins ara publicada i situa en prop de 400 les persones que van morir a la ciutat, a conseqüència dels bombardejos. Fins ara, la xifra que es coneixia era la de 284 morts, explica Pujol. L'autor arriba a aquesta conclusió a partir de la documentació recollida als arxius, testimonis escrits de l'època com Alexandre Deulofeu o Antoni Rovira i Virgili, i una vuitantena de testimonis orals que van viure els bombardejos.

Figueres, que aleshores tenia a l'entorn de 14.000 habitants, va quedar destruïda sota el setge de les bombes, sobretot entre gener i febrer del 1939. A la xifra de 516 edificis privats ensorrats que aporta Pujol, cal afegir-hi altres immobles no declarats i els equipaments públics.

«La lògica del final de la guerra va ser bombardejar Figueres per col·lapsar l'exili de milers de persones i poder-los agafar a tots. Això explicaria aquesta quantitat de morts tan desproporcionada», explica Pujol. Els bombardejos es van produir al final de la guerra, quan ja no hi havia mitjans de comunicació republicans que recollissin els fets.

A aquesta circumstància s'hi afegeix la fiabilitat dubtosa de les llistes dels morts i ferits, perquè van ser fetes mesos més tard. «Es va produir una quantitat immensa de ferits que no han estat comptabilitzats enlloc» i, en un moment sense recursos sanitaris, tot fa pensar que molts d'ells van morir.

El llibre s'ha gestat durant cinc anys i a partir del projecte «Jo hi vaig ser» de recuperació de la memòria oral de testimonis dels bombardejos en què va participar Enric Pujol, juntament amb Jordi Puig Gerard Bagué. «Treballar amb testimonis et dona una visió molt diferent, per sobre del bé i el mal, i t'adones del dolor de la gent en el moment de rememorar-ho. Ens volien explicar la seva experiència i que hi constés el dolor de la guerra», destaca Pujol.

Recuperar la memòria

L'exemplar aporta nova informació amb la intencionalitat de manifest que el nombre de morts és més elevat «del que ens imaginàvem» i, per tant, donar la dimensió «que es mereix» a aquest fet històric posant-ho en comú amb el conjunt de la societat. «Quan es parla de bombardejos no es parla de Figueres. Es va instaurar l'oblit sobre un fet tan transcendent per a la ciutat com va ser la guerra», diu Pujol.

«Figueres ha de recuperar la memòria dels bombardejos. Fer-ho és bàsic per superar qualsevol trauma», insisteix. En el llibre, l'historiador Enric Pujol inclou un llistat de totes les víctimes que han pogut comptabilitzar amb la voluntat «d'estimular i continuar aquest exercici de memòria». El volum es va presentar dijous a Figueres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook