L'edifici de l'Alfolí de la Sal, situat al cor del centre històric de l'Escala, on avui té lloc la Festa de l'Anxova, ha tingut en menys de tres-cents anys un bon grapat de propietaris i diferents usos, però al llarg de la història ha tingut un paper clau a la població. Va començar a funcionar el 1728 com a magatzem de grans i de sal per convertir-se poc després en duana marítima.
L'activitat pesquera i la salaó d'anxova van transformar la població. Després d'un impàs en què caigué en l'oblit i en desús, la seva compra per part de l'Ajuntament el 2006 l'ha fet renéixer, ara com a centre cultural. El museu de l'Alfolí de la Sal és candidat a Millor Museu Europeu del 2019.
Museu des de l'estiu de 2017
El 31 d'agost de 2017 es va inaugurar com a museu amb l'exposició permanent L'Escala i la mar d'Empúries. Aquest any, s'ha inaugurat a la segona planta l'Arxiu Històric, el d'Imatges i Espai Víctor Català. L'antic alfolí, un dels motius del desenvolupament econòmic de la població, és avui la seu central del Museu de l'Escala.
La història de l'edifici vinculada al comerç i a la importància de la sal i els diferents propietaris són motiu de dos articles publicats a la revista Camí de Ronda. L'Escala, història, vida i patrimoni, que edita el Centre de Documentació i Recerca Històrica de la població.
Un dels articles és de de l'arxivera i directora del Museu de l'Escala, Lurdes Boix, amb la importància de la sal durant segles, el monopoli d'aquesta per part de l'Estat durant anys i l'activitat del de l'Escala, un dels quinze alfolins que es van crear a Catalunya, tres d'ells a les comarques gironines. Des d'aquí se subministrava sal a dos-cents pobles de les comarques veïnes. Va ser així fins al 1869, quan l'Estat «va abolir el monopoli de la sal i en va establir el lliure comerç; llavors, l'edifici es va subhastar i es va llogar», diu Boix.
El segon article recollit a la revista és del polític i mestre Rafel Bruguera, L'Alfolí de la Sal de l'Escala al registre de la propietat, on es mostra l'activitat a partir de la desena de propietaris que ha tingut. Una de les dades que s'aporta és que, malgrat haver estat duana marítima, sempre va estar en mans privades i es llogava.
Per a botes i barrils
A partir de 1869 va ser un lloc per a la salaó de peix i la construcció de botes i barrils, seu de la Societat Pescador o, el 1919, del Pòsit de Pescadors -relata Bruguera- per quedar en desús el 1950.
El 1982, les germanes Girona i Villavecchia venien « casa Grande, en muy mal estado de conservación» per cinc milions de les antigues pessetes (uns trenta mil euros), a Jordi Jacasa Bahí, de l'Escala, i Joaquim Vilanova Junqué, de Bellcaire. El darrer en comprava la part de Jacas per vint milions de pessetes el 1998 (120.000 euros) i es venia pocs anys més tard a l'Ajuntament per 1.800.000 euros.
L'edifici, on s'ha invertit una elevada sumar de diners per a la seva restauració, ha tingut, doncs, una gran revalorització econòmica però també cultural. Aquell edifici que es documenta per primer cop el 1716, tot i que a la llinda del balcó principal hi consta la data de 1698, avui és bé cultural d'interès nacional (BCIN), Museu de l'Escala i aspira a ser un dels millors museus europeus.
La revista del centre de recerca apropa a la seva història en els dos articles. En el darrer número d'aquesta publicació s'hi poden trobar valuosos treballs de recerca sobre altres temàtiques. Centra la portada i la publicació L'escola de l'Ave Maria: l'educació a l'Escala a principis del segle XX.
