06 de octubre de 2019
06.10.2019

L'edifici que ha fet créixer l'Escala

L'Alfolí de la Sal és un dels factors que van contribuir al creixement i desenvolupament econòmic vinculat a l'activitat pesquera i al comerç de la sal Comprat i restaurat per l'Ajuntament, ara aspira a ser un dels millors museus d'Europa

05.10.2019 | 23:41
La façana de l'edifici de l'Alfolí de la Sal.

L'edifici de l'Alfolí de la Sal, situat al cor del centre històric de l'Escala, on avui té lloc la Festa de l'Anxova, ha tingut en menys de tres-cents anys un bon grapat de propietaris i diferents usos, però al llarg de la història ha tingut un paper clau a la població. Va començar a funcionar el 1728 com a magatzem de grans i de sal per convertir-se poc després en duana marítima.

L'activitat pesquera i la salaó d'anxova van transformar la població. Després d'un impàs en què caigué en l'oblit i en desús, la seva compra per part de l'Ajuntament el 2006 l'ha fet renéixer, ara com a centre cultural. El museu de l'Alfolí de la Sal és candidat a Millor Museu Europeu del 2019.


Museu des de l'estiu de 2017

El 31 d'agost de 2017 es va inaugurar com a museu amb l'exposició permanent L'Escala i la mar d'Empúries. Aquest any, s'ha inaugurat a la segona planta l'Arxiu Històric, el d'Imatges i Espai Víctor Català. L'antic alfolí, un dels motius del desenvolupament econòmic de la població, és avui la seu central del Museu de l'Escala.

La història de l'edifici vinculada al comerç i a la importància de la sal i els diferents propietaris són motiu de dos articles publicats a la revista Camí de Ronda. L'Escala, història, vida i patrimoni, que edita el Centre de Documentació i Recerca Històrica de la població.

Un dels articles és de de l'arxivera i directora del Museu de l'Escala, Lurdes Boix, amb la importància de la sal durant segles, el monopoli d'aquesta per part de l'Estat durant anys i l'activitat del de l'Escala, un dels quinze alfolins que es van crear a Catalunya, tres d'ells a les comarques gironines. Des d'aquí se subministrava sal a dos-cents pobles de les comarques veïnes. Va ser així fins al 1869, quan l'Estat «va abolir el monopoli de la sal i en va establir el lliure comerç; llavors, l'edifici es va subhastar i es va llogar», diu Boix.

El segon article recollit a la revista és del polític i mestre Rafel Bruguera, L'Alfolí de la Sal de l'Escala al registre de la propietat, on es mostra l'activitat a partir de la desena de propietaris que ha tingut. Una de les dades que s'aporta és que, malgrat haver estat duana marítima, sempre va estar en mans privades i es llogava.


Per a botes i barrils

A partir de 1869 va ser un lloc per a la salaó de peix i la construcció de botes i barrils, seu de la Societat Pescador o, el 1919, del Pòsit de Pescadors –relata Bruguera– per quedar en desús el 1950.

El 1982, les germanes Girona i Villavecchia venien « casa Grande, en muy mal estado de conservación» per cinc milions de les antigues pessetes (uns trenta mil euros), a Jordi Jacasa Bahí, de l'Escala, i Joaquim Vilanova Junqué, de Bellcaire. El darrer en comprava la part de Jacas per vint milions de pessetes el 1998 (120.000 euros) i es venia pocs anys més tard a l'Ajuntament per 1.800.000 euros.

L'edifici, on s'ha invertit una elevada sumar de diners per a la seva restauració, ha tingut, doncs, una gran revalorització econòmica però també cultural. Aquell edifici que es documenta per primer cop el 1716, tot i que a la llinda del balcó principal hi consta la data de 1698, avui és bé cultural d'interès nacional (BCIN), Museu de l'Escala i aspira a ser un dels millors museus europeus.

La revista del centre de recerca apropa a la seva història en els dos articles. En el darrer número d'aquesta publicació s'hi poden trobar valuosos treballs de recerca sobre altres temàtiques. Centra la portada i la publicació L'escola de l'Ave Maria: l'educació a l'Escala a principis del segle XX.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook