L'equip de govern de Figueres preveu ampliar la borsa d'habitatge públic fins als 200 pisos de lloguer social. Actualment, la borsa compta amb una cinquantena d'immobles en propietat i vint més en règim de cessió per part de la Generalitat.
El fons del Patrimoni del Sòl i l'Habitatge, amb el qual es fa l'adquisició de pisos, disposa a hores d'ara de 3,1 milions d'euros (MEUR). La voluntat del govern, segons el pla d'actuació municipal que han presentat als treballadors, és arribar a aquesta xifra al llarg d'aquest mandat.
El "full de ruta" també contempla altres projectes com impulsar una nova escola a la zona del Turó Baix per fer front a la "sobresaturació" de diversos centres de la ciutat o la creació d'una escola municipal de música i arts escèniques.
El govern de Figueres (ERC, PSC, Guanyem Figueres i Canviem Figueres) ha presentat aquest dimarts als treballadors de l'Ajuntament el seu pla d'actuació municipal per aquest mandat. Durant l'acte, l'alcaldessa, Agnès Lladó, va exposar que la ciutat havia quedat ancorada als anys 90 i que calia "posar-la al dia". Amb l'objectiu de posar-hi fil a l'agulla, han elaborat el "full de ruta" que fixa tres grans àrees: la de la vinculada a la cohesió social, la de ciutat oberta i "ordenada" i la destinada a recuperar la capitalitat.
Entre els projectes que s'hi inclouen, hi ha el d'ampliar la borsa d'habitatge social.
L'equip de govern preveu ampliar el parc públic fins als 200 habitatges destinats a oferir més accessibilitat als joves, col·lectius vulnerables i gent gran. També volen impulsar l'Oficina Local d'Habitatge -que ara gestiona el Consell Comarcal-, incentivar la rehabilitació d'edificis, reduir el nombre de pisos buits amb mesures com aplicar un recàrrec del 50% a l'IBI en pisos desocupats i buscar fórmules per fomentar el lloguer a través de cooperatives i de la masoveria urbana.
Una escola de música i arts escèniques
En l'àmbit educatiu, proposen la creació d'una nova escola a la zona del Turó Baix. La ciutat té places disponibles, sobretot, a l'escola Pous i Pagès, a la zona oest, però, en canvi, té altres centres saturats. La voluntat és demanar al Departament d'Ensenyament que planifiqui la seva construcció i també agilitzar el nou Carme Guasch, l'únic de la ciutat que continua en barracons. D'altra banda, contemplen la creació d'una escola municipal de música i arts escèniques o l'impuls de projectes per lluitar contra l'abandonament escolar.
Un canvi de model de festes
El pla d'actuació també preveu un canvi en el model de l'Embarraca't i de les festes de la ciutat, la creació d'un "districte" jove a la ciutat o avançar en el projecte per fer una segona biblioteca.
Estratègia intercomarcal i comercial
En l'àmbit econòmic, busquen teixir una estratègia econòmica amb altres comarques, entre elles, la Garrotxa i la Catalunya del Nord. També impulsar una agència de desenvolupament per a la promoció econòmica i un programa de captació d'inversions. L'equip de govern també treballarà en un pla per dinamitzar i promocionar el comerç, crear rutes de vianants des dels aparcaments, un consell municipal de comerç i elaborar un pla estratègic de turisme
El POUM i un pla de rondes
Pel que fa a la mobilitat, busquen reduir l'ús del vehicle privat al centre de la ciutat ampliant les zones d'aparcaments dissuasius; crear un pla de voreres i accessibilitat i un d'asfaltatge. L'equip de govern també vol culminar el mandat aprovant el nou POUM i buscant fórmules per finançar un pla de rondes urbanes.
Vigilants comunitaris i unitat canina
En matèria de seguretat, el pla preveu la creació de la figura del vigilants comunitaris amb competències cíviques, incrementar els efectius de Guàrdia Urbana i la creació d'una unitat canina dins del cos i un canvi a les ordenances municipals de civisme i convivència. La voluntat és incloure'n una per lluitar contra les ocupacions il·legals de pisos.
El pla també inclou un apartat de gènere, on es contempla la creació d'un Consell de la Dona, una oficina de polítiques d'igualtat o feminitzar el nomenclàtor, entre d'altres.
