Doncs sí, benvolguts lectors, l'Agència Tributària em torna a sorprendre, no sé si a vostès també, amb les seves dades sobre la Renda bruta mitjana dels ciutadans gironins, de manera que, en el que es refereix a poblacions de l'Alt Empordà, ens detalla minuciosament que entre les de mil habitants, no només la Jonquera (quarta), Peralada (setena) i Navata (tretzena) avancen la surrealistament i darrerament acomplexada capital, sinó també les més veïnes i en certa manera subsidiàries, Llers i Vilafant. No sé com ho veuran vostès, però a mi m'ha tornat a sobtar aquesta estadística perquè, si bé la Jonquera és un clar exemple d'au fènix (aquella població que moria quan amb l'entrada a la Comunitat Europea desapareixia la frontera ciutadana i comercial ha reviscut de les seves cendres i passa a ocupar el quart lloc del rànquing), i Peralada i Navata tenen, més enllà dels que podríem considerar residents autòctons, els nouvinguts, aquests d'alt nivell de renda residents dels corresponents golf. Amb tots els respectes no sembla que ni Vilafant, amb estació d'AVE, ni Llers, amb les seves bruixes, a vista de turista accidental gaudeixin dels avantatges i serveis públics i particulars que devien facilitar la seva reconeguda alta capacitat econòmica. I, la veritat, les altres tres, tampoc.
Jo, en un principi, només aficionat als complicats fenòmens tributaris (sempre he dit que passa com amb les regles gramaticals, que es fan perquè necessitis un corrector professional), vaig pensar que potser és que l'estadística incloïa les rendes empresarials; però, després d'informar-me, ara sé que no, que la renda bruta mitjana només contempla la diferència entre ingressos bruts i costos o despeses (espero dir-ho bé) declarats com a rendes personals en la població i dividits pel nombre de ciutadans. O sigui que, per simplificar-ho, si hi ha un contribuent molt ric, aquest fa pujar el valor estadístic de la renda mitjana bruta de la població, però no el grau de benestar dels seus conciutadans, que potser, o segurament, tindran un nivell de vida i de serveis per sota dels qui, amb aquells valors estadístics més baixos, tenen uns nivells de declaracions més equilibrats. Encertat o equivocat ho enraono perquè no m'estranyaria que alguns, o els de sempre, fessin ús d'aquestes dades de forma esbiaixada si no política o socialment malèvola. Que a Figueres, com tantes vegades he dit, sempre hi ha les Penélope que desfan de nit els que altres teixeixen de dia.
