El llegat pòstum del prestigiós artista empordanès Joan Paradís (1941-2019) es fa visible al castell de Sant Ferran de Figueres. La família ha deixat en dipòsit 29 obres del considerat «l'enfant terrible» de la pintura empordanesa que s'exposen «indefinidament» en una de les tres sales que té l'associació Amics del Castell de Sant Ferran a la fortalesa. L'exposició s'inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre i pretén, a més, dinamitzar el recinte fortificat i promocionar-ne els usos civils i culturals; la gran batalla pendent.

«Paradís ens enfortirà en l'àmbit cultural i donarà a conèixer la fortalesa. Amb actors de la seva talla això està garantit perquè és un gran valor afegit», defensa el president de l'associació Amics del Castell, César Barrenechea. Recorda que l'entitat organitza com a mínim una activitat cultural al mes amb l'objectiu precisament de publicitar el castell i generar simbiosi amb el públic.

El castell de Sant Ferran suma dècades d'espera per tal que el recinte s'obri a la ciutat, es desmilitaritzi i es converteixi en un referent cultural. A la fortalesa s'hi han fet diverses propostes els últims anys que no han prosperat.

El museu militar, l'espai d'interpretació de la pau o la ciutat del cavall són els projectes pendents de Sant Ferran. Amb la intenció d'obrir el castell a la ciutat s'hi havia arribat a celebrar el festival del circ i la fira agrària Firagri. Ara, l'exposició pòstuma de Joan Paradís busca no només que tothom pugui accedir a l'obra de l'artista, sinó també publicitar el castell.

L'evolució de Paradís

Són obres de gran i petit format que Paradís va pintar entre el 1958 i el 2013 i que constitueixen l'única mostra que reflecteix la trajectòria de l'artista figuerenc, tal com assegura la seva filla, Cristina Paradís. Les pintures, que s'exposen al castell de manera permanent però no definitiva, no estan a la venda i tenen una important vinculació sentimental amb la família. «Moltes d'elles les he tingut penjades a casa», diu la filla de l'artista. Cristina Paradís defensa la tria del castell per motius d'espai i perquè considera que des de la fortalesa, l'obra del seu pare contribuirà a la vida cultural figuerenca. De fet, recorda que el seu gran interès era que el llegat es mantingués viu i es conservés. Precisament per mantenir-lo viu, s'organitzaran esdeveniments trimestralment entorn a l'exposició.

«Tenia molt de respecte per la creació i la pintura i era molt seriós i meticulós treballant», recorda Cristina Paradís. Per a ella, la selecció de les obres permet conèixer l'evolució de l'artista. L'exposició s'endinsa en l'estil lliure i la trajectòria de l'artista, des de les primeres obres més acadèmiques, bodegons o de caràcter religió, fins els últims quadres cada vegada més sintètics o la seva predilecció pels retrats. «A través dels retrats de les persones que l'envoltaven hi veus reflectida la cultura empordanesa de la seva generació», diu Paradís, tot referint-se als artistes Prim Fullà o Evarist Vallès que el seu pare va immortalizar.

A més, la inauguració d'avui estarà presidida per dues pintures més que un cop acabat l'acte abandonaran la sala. Durant l'estrena hi intervindrà Maria Carreras, una estudiant de la UdG que duu a terme un estudi sobre l'obra de l'artista.