16 de octubre de 2019
16.10.2019
OPINIÓ

Masquef

16.10.2019 | 00:32

inc amics i coneguts els quals, davant les darreres eleccions municipals, em repetien, sorpresos amb la meva cara d'incredulitat, que votarien Masquef; no Junts, que reconeixien que això era no res més que un muntatge independentista de Puigdemont que s'havia empassat, sense necessitat de mastegar, el PDeCAT, sinó Masquef perquè consideraven que Masquef, de la resta ningú no en volia saber res, la jove promesa Masquef, representava un intent de recuperació de la transversalitat que tants beneficis polítics havia donat a l'antiga Convergència i, si es vol, també Unió.

Que no te n'has adonat, em deien amb la voluntat no sé si de justificar-se, de convèncer-me o buscant la utilitat del seu vot, que Masquef no és d'esquerres ni independentista? Jo no vull fer cap al·lusió ad hominem però em feia gràcia que intentessin fer-me memòria (a mi, precisament que vaig ser secretari de la presidència taurina del seu avi!) de la seva tradició familiar com a condicionant del seu tarannà present i futur, com si la vida no estigues plena de malbarataments d'herències de tot tipus, econòmiques i polítiques.

Centralitat

Que no veus, em preguntaven, que ha recuperat en Marià?, fent referència a Lorca, aquell altre polític centrista, amb el qui vaig compartir militància a l'UCD i «culpable» de la meva entesa amb la CiU d'aquells temps que va significar el meu enfonsament al PP.

Ara, fent de la necessitat virtut, i sense que sapiguem si és que s'ha tret la màscara amb la qual es varen enganyar una bona colla de càndids que confiaren en la seva centralitat política, o bé engolit pel terbolí de rebel·lia, (jo avançava els meus amics i coneguts que malgrat tinguessin raó prèvia, al final la soledat l'obligaria a canviar) Masquef no només apel·la a la formació d'un govern «d'unitat sobiranista» que lideri a escala municipal un suposat enfrontament amb l'Estat, sinó que es rendeix i s'entrega sumís, «sense qüestionar ni l'alcaldia ni l'organització del govern quadripartit», als qui, amb males arts segons havia mantingut, l'havien derrotat no a les urnes sinó als despatxos.

Espero a veure quina cara se'ls ha quedat a tots aquells amics, coneguts i tutti quanti que van votar Masquef perquè era una promesa d'aquella tan i per tants desitjada transversalitat. M'atreviria a dir que, si fos possible, li demanarien la devolució del seu vot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook