Figueres prepara un programa d'actes per commemorar els 600 anys de l'arribada del poble gitano a Catalunya. Representants de la comunitat a Figueres, Ajuntament i Generalitat es van reunir ahir per organitzar la celebració que tindrà lloc el 26 de novembre a la capital alt-empordanesa.

La celebració vol reconèixer la història i la cultura del poble gitano, per la qual cosa es planteja incloure exposicions sobre la trajectòria del col·lectiu, tallers de cuina o música. En definitiva, serà l'espai perquè la comunitat gitana de Figueres es reivindiqui i trenqui els complexos de la societat, tal com assenyala el segon tinent d'alcalde, Jesús Quiroga.

A la reunió celebrada ahir a l'ajuntament també hi va participar l'alcaldessa, Agnès Lladó, i el regidor José Castellón, membre de la comunitat gitana de Figueres i delegat a Girona de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), amb qui no ha sigut possible contactar. A la trobada també hi van assistir responsables del Departament de Treball, Afers Social i Família.

«Hem trigat 600 anys a què la comunitat tingués un representant a l'Ajuntament», insisteix el tinent d'alcalde, qui destaca que la commemoració vol trencar amb els estigmes. El programa definitiu dels actes es donarà a conèixer en les properes setmanes.

Figueres té una important comunitat gitana que resideix, majoritàriament, a l'oest de la ciutat, i precisament el consell de savis de la comunitat figuerenca va ser el primer a crear-se a Catalunya. Anteriorment, vivien als barris del Garrigal i els Caputxins, al centre de la ciutat, però als anys seixanta se'ls va escombrar als afores, el que actualment és el barri de Sant Joan.

De fet, la comunitat ha denunciat en nombroses ocasions l'estigma que pateixen i precisament el 8 d'abril d'aquest any, Dia Internacional del Poble Gitano, l'associació veïnal de Sant Joan va renunciar als actes de celebració com a protesta pels incompliments de l'Ajuntament i la manca d'inversió a la zona.