Enganys

I reblava que «quan els meus alumnes em justificaven per què van sortir a protestar, no tots deien que ho feien per la independència. Era per una societat que els havia enganyat, que no els podia garantir el món de seguretats que havien tingut els seus pares i els seus avis».

Em vaig quedar pensatiu perquè a Vila, des del temps en el qual era no res més que un regidor a l'oposició a l'Ajuntament de Figueres, sempre l'he admirat i exalçat (les pàgines d'aquest diari incorporen les proves) per la seva eloqüència, alhora que he estat potser el seu major crític pel seu llenguatge polític metafòric i amfibològic; en fi, que sol encertar en els seus diagnòstics però que moltes vegades no fa sinó esgrima verbal, es conforma amb un «touché» i no acaba d'arrodonir la valoració del tema proposant tractament clars. És això el que m'ha passat amb les declaracions apuntades.

Què és un moment refundacional i compartit?

Què és el que hem de refundar i en quin sentit per acontentar els joves, una societat que no els garanteix les seguretats dels seus avantpassats?

Doncs potser algú, en lloc de contemporitzar, els hauria d'explicar que els seus pares i els seus avis se les varen guanyar moltes vegades amb suor i llàgrimes i amb molts menys mitjans dels quals ells disposen.

Amb el que sí que estaré d'acord és amb l'engany, però amb un matís: per a mi, on resideix la mentida, el que està passant, i puix que no s'analitza en profunditat no té visos d'arreglar-se, és que la societat espanyola, el seu sistema econòmic, es mostra incapaç de crear i oferir els llocs d'elit per als quals estem formant la nostra joventut, provocant així el corresponent estat de frustració. Però ni el TS en té la culpa ni la independència ho solucionarà. Si és aquest el moment refundacional i compartit de Vila, m'hi apunto i de passada invito els polítics que comencin a pensar en propostes.