El grup de Junts per Figueres ha interposat un recurs de reposició en què demana que s'anul·li l'acord de ple que permet la compatibilitat del regidor de Seguretat Pere Casellas amb l'exercici d'advocat. El plenari va aprovar-ho en la sessió del passat 7 d'octubre, i ja aleshores va topar amb la forta oposició de Junts, que ho veu «incompatible».

En el recurs, signat pels vuit regidors de Junts per Figueres, s'exposa que Casellas té «per raó del seu càrrec» accés a informació «privilegiada i sensible» en matèria de seguretat, la qual cosa «entra en una profunda contradicció amb el règim d'incompatibilitats». El ple va aprovar que Casellas, que té dedicació parcial a l'Ajuntament, pogués exercir d'advocat, que inclou també el torn d'ofici.

Des del grup, el regidor Carles Arbolí considera que «no es pot ser regidor de Seguretat al matí i advocat de nit» i, en cas que el recurs no fructifiqui, l'elevaran a organismes superiors i no descarten portar-ho a Antifrau.

El recurs relata com el regidor Pere Casellas va exercir «no fa ni un any» a l'Audiència de Girona com a advocat defensor del clan Capirote, acusats d'organització criminal i delictes contra la salut pública i el tràfic de drogues que operaven als barris del Culubret i Sant Joan, «sense que es tingui coneixement que, actualment, tant ell com el seu despatx professional hagin renunciat a seguir portant aquesta causa».

Les al·legacions també recullen el cas d'un agent de la Guàrdia Urbana que demanava la compatibilitat per exercir d'advocat i a qui no se li va concedir. Junts considera que si en el cas d'un agent de policia es van decretar «un seguit de condicions per protegir aquesta compatibilitat» els resulta, al seu parer, «inexplicable» que «en el seu superior jeràrquic en l'àmbit polític no es mantingui com a mínim el mateix criteri».

A més, també assenyalen la «greu incorrecció» del dictamen del ple ja que «obvia» la delegació de Seguretat i es refereix a Casellas com a delegat d'Acció Cívica i Barris.

«Malalts d'odi»

Per la seva banda, Pere Casellas ha reaccionat a les xarxes a aquest recurs de Junts. «Essent regidor de seguretat entre 2003 i 2007, entre 2015 i 2017 ningú va qüestionar la meva honorabilitat pel fet de ser lletrat en exercici», assegura, i diu que aleshores el PDeCAT «no hi veia problema» i que ara «escampa tota mena de maldats. «Senzillament és ser malalts d'odi i estar infectats de rancúnia per haver perdut el poder a Figueres», ha conclòs.

Des de Junts també s'està estudiant la incompatibilitat de la dedicació exclusiva de la regidora socialista Sònia Trilla amb l'activitat privada d'advocada. Tot i això, assenyalen que en aquest cas es tractaria d'una qüestió «ètica.